dimarts, 30 d’octubre del 2018

El cervell perdut. Francesc Claramonte. 2n ESO A-B

Ací teniu l'enllaç on trobareu la proposta didàctica sobre la novel·la de la Mercè Company El cervell perdut.  Aquesta proposta queda dividida en tres parts a) Abans de llegir, b) Tot llegint i  c) Havent llegit.
Fóra interessant que la treballàsseu per entrendre millor el llibre.

http://www.xtec.cat/~lrius1/company/contenidor.htm

dilluns, 29 d’octubre del 2018

Apol·lo i Dionís: Literatura Universal.

Descripció d'Apol·lo i de Dionís extret de la Gran Enciclopèdia Catalana


Apol·lo
mit
Fill de Zeus i de Latona, germà bessó d’Àrtemis, nasqué a l’illa de Delos, que li fou consagrada.
Segons tradicions primitives, fou déu del Sol; per això l’anomenaren Febos (brillant). Considerat déu de les coses bones, mantenia la llei, la justícia, i duia felicitat i prosperitat. Era també déu de la medicina i pare d’Esculapi. Fou venerat a tot Grècia, però el santuari principal era Delfos. Tingué advocacions especials amb noms concrets: Esminteu (exterminador de rates), Piti (exterminador de serps), Peà (guaridor de malalts). Fou també déu de la música, de la poesia i conductor de les muses. A Itàlia, el culte començà a Etrúria i s’estengué a Roma i a tot el món romà. Després de la batalla d’Àccium, August féu construir al Palatí un santuari d’Apol·lo, que esdevingué una de les divinitats importants del panteó romà. Plàsticament fou representat com un home jove i bell, sovint duent un arc a la mà.


Dionís

mit
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat (segles IX-VIII aC) a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia. Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia.
Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare. Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’agricultura i en especial de la vinya, i com a protector de la procreació fou assimilat, en algunes festes, al boc i al toro. Els seus ritus religiosos deriven principalment de l’orgia i l’embriaguesa, i les seves festes, les Dionísies, tingueren una gran importància en l’origen del teatre.
La iconografia de l’època arcaica (vasos de ceràmica, monedes de Naxos, etc.) el representa amb barba, coronat de pàmpols, cobert per una pell de cérvol o pantera, amb un crater de vi a la mà i voltat de sàtirs, silens o mènades.




dilluns, 22 d’octubre del 2018

Plànol de l'Hades. Literatura UNiversal.

Odisseu al món dels morts: l'Hades.



dijous, 11 d’octubre del 2018

Pauta per a l'anàlisi sintàctica. Francesc Claramonte 2n ESO

Aquesta pauta us ajudarà a l'anàlisi sintàctica:

1. Identifiqueu els dos constituents de l'oració: subj. + pred.
2. Identifiqueu el nucli del subjecte i el nucli del predicat. Us ajudarà
a) la relació de concordança ja que el subjecte ha de concordar en nombre i persona amb el verb.
b) el sentit o significat de l'oració (semàntica).