tag:blogger.com,1999:blog-34371645167174850982024-03-12T16:22:09.896-07:00Captatio beneuolentiaedepvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.comBlogger202125tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-37667979008680164442022-02-28T03:34:00.004-08:002022-02-28T03:36:39.916-08:00Tendències literàries. 2n de Batxillerat Humanístic.<b>1. El simbolisme</b>
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del s. XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud. Es manifestà primerament com una reacció contra l'herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs (escola parnassiana), i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l'ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic. Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro (setembre del 1886) un manifest que anunciava la naixença de l'escola. Més endavant, una enquesta del periodista Jules Hurret en L'Écho de Paris (1891) donà a conèixer les seves tendències al gran públic. Mallarmé portà als límits el menyspreu de la vulgaritat i l'ambició d'un ideal. Per a ell, la finalitat de la poesia és suggerir, amb els mots, l'essència de les coses. Aquest poeta ha esdevingut l'apòstol d'una poesia profundament meditada i impenetrable per al profà. A partir del 1862, en la revista L'Artiste explicà la seva doctrina, que consisteix en el propòsit d'empresonar en el llenguatge el poder irradiant del pensament pur. La màgia verbal, la musicalitat de la frase, esdevenen protagonistes de la seva obra. Entre els seus deixebles es troben noms tan fonamentals com André Gide, Paul Claudel i Paul Valéry. El grup simbolista s'anà dispersant cap als darrers anys del s. XIX, sobretot després de la mort de les seves figures principals: Verlaine (1896) i Mallarmé (1898).
1.1. El simbolisme en la literatura catalana
El simbolisme penetrà a Catalunya amb la renovació estètica portada a terme pel Modernisme. D'ençà de la representació de La intrusa de Maeterlinck a Sitges, el 1893, es convertí en una de les vies de trencament i superació del realisme, paral·lelament a la seva aparició en les arts plàstiques entorn del 1896. Així, barrejat amb formes decadentistes, wagnerianes, prerafaelites i vitalistes (aquestes, en part, provinents del simbolisme nord-americà), envaí els diferents gèneres i posà en circulació noves formes, com el poema en prosa. En poesia, fou posat en circulació el vers lliure i se cercà la seva identificació amb la música, bé que, en general, només influí incidentalment els grans poetes modernistes. Fou, però, el Noucentisme el moviment que recollí amb més amplitud l'herència del simbolisme francès i la potencià sobre unes bases culturalistes i classicitzants que, teoritzades per Eugeni d'Ors, tingueren llur realització en la poesia de Guerau de Liost i, més lliurement, en la de Josep Carner, entre d'altres. El simbolisme, a Catalunya com a la resta d'Europa, desembocà en els intents de creació d'una poesia pura, per part de Marià Manent, Josep Sebastià Pons i, sobretot, per part de Carles Riba, que representa el punt més elevat d'aquest procés. Posat en crisi pels corrents avantguardistes i, més tard, pel realisme que penetrà en el període de la República i la guerra, sobrevisqué encara en la postguerra, i desaparegué a la fi del decenni dels cinquanta, desbancat pel realisme històric.
<b>2. Avantguardisme</b>
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d'aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l'impressionisme (Monet, Debussy, etc) o del simbolisme (Rimbaud, Lautréamont, Jarry) i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial (1914-18). Els aspectes més notables d'aquesta crisi foren: rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; intent de destruir l'art tal com era entès tradicionalment; recerca constant de noves formes d'expressió i d'assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment; inconformisme social —que rarament fou traduït en opcions polítiques concretes, a excepció dels soviètics (Majakovskij); incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, ús dels mètodes i les troballes freudians. Els moviments d'avantguarda, iniciats cap a l'any 1905, prengueren la màxima violència entre el 1916 i el 1925 i desaparegueren pràcticament cap als anys trenta, almenys com a fenòmens dominants, puix que aïlladament es mantingueren en moviments o en l'obra d'autors inicialment lligats a aquest moviment (Jacques Prévert). Cap als anys seixanta es produí un nou moviment de destrucció i d'experimentació artística relacionable amb el modern style, amb el dadaisme i amb certes formes de cultura pop (cartells, còmics, etc) que reactualitzaren l'avantguarda.
2.1. L'avantguarda als Països Catalans
La crisi de les arts i de la literatura del començament del s. XX fou protagonitzada a Catalunya per dues o tres figures i d'algunes revistes així, per exemple: el 1915, Josep M. Junoy inserí el cal·ligrama Oda a Guynemer a la revista Iberia. El 1917 aparegueren les revistes Trossos —dos números publicats per Josep M. Junoy i dos per J.V. Foix— i Un enemic del poble (fins el 1919), dirigida per Joan Salvat-Papasseit, seguides de L'Amic de les Arts (1928), de vida més llarga i fecunda, dirigida, a Sitges, per Josep Carbonell, i Hèlix (1931), publicada a Vilafranca del Penedès. El moviment renovador tingué com a centre veritable l'acció combatent de Joan Salvat-Papasseit, amb Poemes en ondes hertzianes (1919) i, en part, L'irradiador del port i les gavines (1921), així com amb els manifests Mots propis (1917), Concepte del poeta (1919) i Contra els poetes amb minúscula (1920). L'obra de Salvat-Papasseit dugué una nova expressió poètica a la poesia catalana, amb una temàtica oscil·lant entre la pobresa del món suburbial i un pregon sentit de l'exaltació lírica. Més endavant, el concepte general d'avantguarda prengué expressió en el famós Manifest Groc (1928) que, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, proclamava la urgència de superar els models antics (o "putrefactes") del pairalisme ruralista i tradicional, i proposava com a models els moviments produïts pel futurisme italià, o pel dadaisme francès, així com per la nova poesia castellana de l'anomenada Generació del 27. Un any més tard, i amb el mateix tarannà combatiu, aparegué el primer (i únic) dels anomenats Fulls grocs, signat per Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i Guillem Díaz-Plaja, que precisava els seus objectius polèmics i que provocà una estrepitosa revolució damunt els diaris i les revistes del país. Mort prematurament Joan Salvat-Papasseit, la gran figura del moviment esdevingué aleshores J.V. Foix, col·laborador de L'Amic de les Arts i de La Publicitat, que amb els seus llibres Gertrudis (1927) i KRTV (1932), creà en català el poema en prosa de tipus superrealista (superrealisme), amb una força de fabulació que ha continuat en la seva obra en prosa i en vers. Després de la guerra civil de 1936-39, l'esperit avantguardista fou mantingut pels pintors i poetes aplegats al voltant de la revista Dau al Set, dels Salons d'Octubre (Galeries Laietanes) i del Club 49 —entitat que patrocinà l'estrena d'obres de música oberta—, entre d'altres, per Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç, Joan Brossa, Josep M. Mestres Quadreny. L'activitat d'aquest grup enllaçà amb la nova avantguarda i, a partir dels anys seixanta, dugué l'experimentació artística a d'altres camps d'experimentació com és ara el cinema, la música i els còmics (Pere Portabella, Carles Santos, Enric Sió, etc).
<b>3. Existencialisme</b>
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l'afirmació que l'existència és prèvia, almenys ontològicament, a l'essència.
Com a corrent filosòfic, l'existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura (J.-P. Sartre, A. Camus) el mitjà d'una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu. Fou expressió d'un cansament davant l'essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d'un desengany davant l'optimisme científic i humanista de la darreria del s. XIX i principi del s. XX.
És important la nova comprensió que l'existencialisme donà al fet de l'existència, en contraposar aquesta àdhuc al mateix concepte d'ésser. L'existència, en efecte, no és ja simplement el fet d'existir, sinó el caràcter específic i peculiar de l'ésser humà, de l'home concret existent: existència, doncs, vol dir el caràcter d'ésser fora de si (ex-sistere), d'ésser tot transcendint-se que l'ésser mateix assoleix exclusivament en l'home. En aquest sentit, l'existencialisme referma en principi —i en dóna un significat encara més radical— la primacia de l'home en el cosmos, la seva llibertat davant l'ésser de la realitat donada, la seva responsabilitat —creadora dels valors i del futur del món— i la seva darrera solitud —car cadascú ha d'afrontar la tasca d'assolir la pròpia autenticitat.
<b>3. Realisme històric</b>
Nom amb el qual s'autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d'elles supervivents, encara, del període de preguerra.
També propugnà el realisme en un intent d'inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme. En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d'oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme (Lukács i Gramsci, sobretot), en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons (Raymond Williams) i recuperà la tradició realista autòctona: els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la tradició simbolista o avantguardista i iniciaren una literatura compromesa políticament i socialment. Durant la immediata postguerra, aquests intents no tingueren continuïtat, però ja en el decenni de 1950-60 començà a reaparèixer el realisme, ja sia en la poesia (Jordi Sarsanedas, Miquel Martí i Pol, etc.), ja sia en la novel·la testimonial escrita a l'exili (Ferran de Pol, Vicenç Riera i Llorca, J.Amat i Piniella, etc.). Els canvis polítics de la darreria dels anys cinquanta, així com la mort de Carles Riba i l'aparició de Vacances pagades (1959) de Pere Quart i de La Pell de Brau (1960) de Salvador Espriu —autors que es constituïren models— marcaren la imposició del nou moviment, el qual trobà la seva màxima formulació en l'obra crítica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, els quals publicaren l'antologia Poesia catalana del segle XX (1963) on, partint d'una metodologia marxista d'anàlisi literària, reinterpretaven la tradició poètica i proposaven les noves línies de creació. En poesia s'hi relacionen Vicent Andrés i Estellés, Francesc Vallverdú, Miquel Bauçà, Francesc Parcerisas i, en part, Gabriel Ferrater, entre d'altres. La novel·la, influïda pels corrents nord-americans d'entreguerres i pels italians de postguerra, donava autors com Josep M. Espinàs, Manuel de Pedrolo i Baltasar Porcel. El teatre oferí, d'una banda, l'aparició del neorealisme (J. M.Benet i Jornet) i, de l'altra, la introducció del teatre èpic de Bertolt Brecht portada a terme per Ricard Salvat, entre d'altres, i que influí fortament alguns autors joves, com Jordi Teixidor i Jaume Melendres. depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-79509454440671076632022-02-24T11:18:00.000-08:002022-02-24T23:22:13.641-08:00Els pronoms febles. 2n de Batxillerat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQSf-GLldgXI6Nz_OLe2vb3ToqcREPdGRCeULHSfI1LIuBqvLUGNz4AnWunVRSZYBXqqMZXtrGcYe7WYjU6Bqb3_99u3SiszpSumsf2-o6XV6bHKviFdI28Eg-le9Wct58CrEO5yc-LQ/s1600/combinaci-de-pronoms-febles-1-728+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQSf-GLldgXI6Nz_OLe2vb3ToqcREPdGRCeULHSfI1LIuBqvLUGNz4AnWunVRSZYBXqqMZXtrGcYe7WYjU6Bqb3_99u3SiszpSumsf2-o6XV6bHKviFdI28Eg-le9Wct58CrEO5yc-LQ/s200/combinaci-de-pronoms-febles-1-728+%25281%2529.jpg" width="200" /></a>Enllaços on trobareu un quadre resum de les funcions dels pronoms febles amb unes interessantíssimes notes i exercicis per practicar-los.<br />
<br />
<br />
Quadre de les funcions dels pronoms febles<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm" target="_blank">http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm</a><br />
<br />
Exercicis de pronoms febles en línia:<br />
<a href="http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/pronoms_febles/html/section_2.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/" target="_blank">http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/pronoms_febles/html/section_2.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-35977664792296908322022-02-24T10:55:00.000-08:002022-02-24T23:24:00.798-08:00Pronoms febles inherents. 2n de Batxillerat.<br />
<div align="LEFT" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">OPTIMOT</span></span></span></div>
<h3 align="LEFT" class="western" style="font-weight: normal; line-height: 150%;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Fitxa 7374/2</span></span></span></h3>
<h3 align="LEFT" class="western" style="border: none; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Títol</span></span></span></h3>
<h4 align="LEFT" class="western" style="border: none; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">estar
o estar-ne?, caure o caure-hi?, haver o haver-se-les? </span></span></span></h4>
<h4 align="LEFT" class="western" style="border: none; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">pronoms
sense valor sintàctic </span></span></span></h4>
<h4 align="LEFT" class="western" style="border: none; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">verbs
amb pronom feble inherent </span></span></span></h4>
<div align="LEFT" style="border: none; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<br /></div>
<h3 align="LEFT" class="western" style="border: none; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Resposta</span></span></span></h3>
<div align="LEFT" style="border: none; line-height: 150%; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Hi
ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles
i adopten un significat especial. Per exemple, </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">estar-ne </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">vol
dir 'apreciar', </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">caure-hi</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"> significa
'encertar' o 'recordar', </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">veure-hi
</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">designa
'tenir el sentit de la vista', </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">haver-se-les</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"> vol
dir 'discutir' i </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">no
ser-hi tot</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"> significa
'estar o ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:</span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="border: none; line-height: 150%; orphans: 1; padding: 0cm;">
<i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">-N'està
molt, de trist<br />-En aquest clot hi ha caigut més d'un cop<br />-No
veu bé l'escenari des d'aquí<br />-A les culpables, va haver-les de
conèixer<br />-Al bar hi eren tots els seus amics</span></span></span></span></i></div>
<div align="LEFT" style="border: none; line-height: 150%; orphans: 1; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">que
dir:</span></span></span></div>
<br />
<div align="LEFT" style="border: none; line-height: 150%; orphans: 1; padding: 0cm;">
<i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">-N'està
molt, dels seus amics </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">(equivalent
a 'apreciar')<br />-</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">Li
ha donat unes quantes pistes, però no hi ha caigut </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">(equivalent
a 'recordar')<br />-</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">No
hi veu gens </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">(equivalent
a 'tenir el sentit de la vista')<br />-</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">Va
haver-se-les amb l'agressor</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"> (equivalent
a 'barallar-se')<br />-</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">Al
bar va conèixer un noi que no hi era tot</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"> (equivalent
a 'estar boig')<br /><br />Així, les últimes frases, amb el sentit que
es concreta entre parèntesis, no funcionen sense el pronom feble.
Cal tenir en compte, a més, que aquests pronoms no fan cap funció
sintàctica dins de l'oració perquè ja formen part del verb, mentre
que en les frases </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">N'està
molt, de trist</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">, </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">En
aquest clot hi ha caigut més d'un cop</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">, </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">A
les culpables, va haver-les de conèixer </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">i</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;"> Al
bar hi eren tots els seus amics</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">, els
pronoms febles </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">en</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">, </span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;">hi </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">i</span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-style: normal;"> les </span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">fan
referència a un complement verbal que ja s'esmenta dins de la
frase.</span></span></span></div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-19770729692829508962022-02-24T10:48:00.000-08:002022-02-24T23:18:24.799-08:00Les preposicions. Canvi i caiguda de preposicions. 2n de Batxillerat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw3Oc5uUCRqjmoRQ2c2V3nzaJ_Wn4oKhXD21jfORA97mjPX347njZc2oewRbLikbSsn1NXvJZUHw5jD4C950Qxg6BWbTJEM5UcQHfgYEZU8MYR288fVwMYxB0p6KqeT_4cMfOHwCSIV_0/s1600/canvi-i-caiguda-de-preposicions-3-638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="638" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw3Oc5uUCRqjmoRQ2c2V3nzaJ_Wn4oKhXD21jfORA97mjPX347njZc2oewRbLikbSsn1NXvJZUHw5jD4C950Qxg6BWbTJEM5UcQHfgYEZU8MYR288fVwMYxB0p6KqeT_4cMfOHwCSIV_0/s320/canvi-i-caiguda-de-preposicions-3-638.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhnGJhZ0zCNyvUWJx23vqZeA_VTfXLRiGLDjtxlrEe53XiEwutdFS2qEYHFN80wi-8_e29gLvWpQk6YkTqIfDKLoxQyvAqyhTCuV2a6jSCu-ozgOJdyDGE5t80KyW3bDdR_wN07i6zQlw/s1600/canvi-i-caiguda-de-preposicions-4-638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="638" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhnGJhZ0zCNyvUWJx23vqZeA_VTfXLRiGLDjtxlrEe53XiEwutdFS2qEYHFN80wi-8_e29gLvWpQk6YkTqIfDKLoxQyvAqyhTCuV2a6jSCu-ozgOJdyDGE5t80KyW3bDdR_wN07i6zQlw/s320/canvi-i-caiguda-de-preposicions-4-638.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Enllaç:<br />
a) canvi i caiguda de preposicions<br />
b) casos específics de les preposicions<br />
<br />
<a href="http://blocs.xtec.cat/ricatalarda/files/2017/03/Rep%C3%A0s-preposicions.pdf" target="_blank">http://blocs.xtec.cat/ricatalarda/files/2017/03/Rep%C3%A0s-preposicions.pdf</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-14091697880355677702021-09-21T11:26:00.000-07:002021-09-28T08:28:12.881-07:00Confusions en la llengua estàndard. 2n de Batxillerat.<div style="text-align: justify;">
Tal com assenyala Toni Mollà en el <i>Manual de sociolingüística </i>de vegades s'utilitzen alguns conceptes com a sinònims de llengua estàndard tot i que, ben mirat, haurien d'usar-se per a expressar altres realitats. Així és freqüent confondre l'estàndard amb: la llengua normativa, la llengua escrita i la llengua literària.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Llengua estàndard i llengua normativa</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
La normativa o llengua codificada és el resultat de la fixació d'un codi de la llengua en els nivells ortogràfics, gramaticals i de vocabulari que a partir d'aquell moment es consideraran correctes. La llengua normativa seria el resultat de la legislació elaborada pels lingüistes. És, per tant, una proposta tècnica disponible per a ser posada en circulació. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'estàndard, en canvi és la varietat resultant de la posada en vigor públic d'aquesta varietat normativa. Tal com diu Isidor Marí, la normativa és l'esquelet de l'estàndard. La normativa doncs és estàtica mentre que l'estàndard és dinàmic ja que implica l'ús i l'extensió de la llengua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Llengua estàndard i llengua escrita</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La confusió entre estàndard i llengua escrita comença a superar-se amb el desenvolupament dels mitjans orals de comunicació de masses. Abans però de l'aparició i del desenvolupament d'aquests mitjans la llengua escrita era, pràcticament l'única ocasió en què s'establia una comunicació supradialectal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Llengua estàndard i llengua literària</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del segle XIX fins al primer terç del segle XX, l'expressió llengua literària serví per expressar el que més modernament s'ha denominat llengua estàndard. Fou sobretot a partir dels sociolingüistes anglosaxons que el terme de llengua estàndard s'estengué i s'acceptà majoritàriament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El fet que tots aquests conceptes hagen estat considerats sinònims és causa tal com diu Francesc Vallverdú (citat per T. Mollà) perquè primerament </div>
<div style="text-align: justify;">
"[...] la normativització moderna tingué el seu principal banc de proves en la literatura (la premsa i l'escola són més tardanes). En segon lloc, perquè la tradició europea del segle XX (pensem especialment en el Cercle Lingüístic de Praga) es proposava així mateix com a model normatiu la llengua literària (o més concretament <i>la llengua literàra nacional</i>)"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Extret i modificat de Toni Mollà: <i>Manual de sociolingüística, </i>Bromera, p. 129-134.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-11758457738680223052021-09-21T09:23:00.000-07:002021-09-28T08:31:45.110-07:00Llengües minoritzades i minoritàries. Francesc Claramonte. 2n Batx.<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>DEFINICIÓ DE LLENGUA MINORITZADA I LLENGUA MINORITÀRIA</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Una llengua minoritzada</b> és en sociolingüística qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Minorització</b></div>
<div style="text-align: justify;">
[ling] Procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la varietat recessiva d'una llengua per una altra de dominant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La minorització lingüística és resultat d'una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l'expansió de la dominant. S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Aquest procés recessiu es dóna en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua dominant té el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua, la territorial, esdevé subordinat.</div>
<div style="text-align: justify;">
La situació de minorització pot ser reversible com a conseqüència de la voluntat ferma d'un poble i de les polítiques dels seus governs (és el cas del finès, hongarès, islandès, noruec, polonès i txec, al segle XX). Hi ha fins i tot casos de resurrecció de llengües, com la recuperació de la llengua hebrea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b><b>El concepte de llengua minoritària</b> es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingüística. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingüística petita, en termes generals o regionalment. Pot haver-hi, doncs, llengües minoritàries en situació normal (la danesa) i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (la catalana). També, dins un àmbit estatal, una llengua pot estar en situació de minorització, i segurament en minoria davant el grup dominant, i, en canvi, a l'altra banda de la frontera estar en situació de normalitat (és el cas del grup alemany d'Alsàcia i Lorena, dins l'Estat Francès). </div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-65988351968329434562021-09-21T09:06:00.000-07:002021-09-28T08:28:35.027-07:00La normalització lingüística. 2n de Batxillerat.<div style="text-align: justify;">
<b>Què és la normalització lingüística?</b><br />
La normalització lingüística és el ‘procés de reorganització social consistent en l’extensió –a través de mitjans educatius, polítics, culturals, etc.– de l’ús de la llengua minoritzada. Subratllem-ho: extensió de l’ús i llengua minoritzada. Perquè les llengües se salven de la mort si la gent les usa, això vol dir, si les parla, les escriu i les llig. I perquè la llengua minoritzada és, precisament, la que es troba en desavantatge respecte de la llengua dominant, que ha ocupat el seu espai sovint mitjançant un procés de colonialisme lingüístic i d’imposició.<br />
L’objectiu, doncs, és afavorir la llengua que ha patit un procés de minorització, de pèrdua progressiva d’usos (qualitativa) i de parlants (quantitativa) a favor de la llengua dominant. Com que el coneixement de l’idioma no assegura la seua pervivència, cal incidir en els usos. Per tant, el procés perseguirà quatre aspectes: l’augment de parlants, l’increment dels usos, l’ocupació de tots els àmbits d’ús i l’elaboració de normes d’ús lingüístic més favorables a la llengua dominada.<br />
Com s’assoleix, però, la normalitat? La tasca de recuperació lingüística treballa dos factors: el lingüisticocultural, que pretén adequar l’estructura lingüística a les noves realitats socials, i el sociopolític, que blinda i incrementa els usos reals derivats d’aquestes realitats. Així, en el primer cas, trobem fases com la codificació, la normativització i l’estandardització, mitjançant les quals es creen les normes gramaticals del model idiomàtic comú –l’estàndard– que cohesionen els parlants en els registres formals.<br />
Quant al factor sociopolític, hi ha les mesures de política i planificació lingüística, com ara el règim lingüístic, que pot anar del no-reconeixement a l’oficialitat, passant per la cooficialitat. A més a més, la legislació lingüística és l’últim esglaó en el procés de recuperació d’una llengua. Es tracta de reconèixer i blindar legalment els drets lingüístics dels parlants, però no només d’això sinó també de garantir que s’acomplisquen. Això significa, posem per cas, que a més del dret de dirigir-se a l’administració en valencià ho puguem fer i siga vàlid davant la llei.<br />
Sembla lògic, doncs, que aquestes lleis lingüístiques reforcen les actituds envers la llengua en la mesura que reconeixen les funcions i atorguen validesa social i política a l’idioma en qüestió. Per això, la normalització lingüística és un procés iniciat de manera conscient. És, en definitiva, una resposta al conflicte lingüístic, ja que suposa reconèixer la situació anormal a què se sotmet la llengua dominada. Un procés així recuperarà el prestigi de què gaudia la llengua en qüestió i cohesionarà la comunitat lingüística escapçada. Això, és clar, si s’impulsa de manera decidida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Extret del blog:<i>Societat lingüística, </i>juny del 2014.</div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-89244560845365064512021-09-20T10:33:00.001-07:002021-09-28T08:58:17.711-07:00Una mica de dialectologia. Escriptors en català. Telenotícies.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif1giJbXdAJ5Yy9lfZ9yadrkxmrIKrt4YGI_DJxrA-RoxVx7UlLD50RoQIIgeCh_HMf0UTgtwK3AV0RY-DI3w9aMYlCeWcKFUgAJa2U0fAieXLOHzC1dsDft8F8TE70cJk2u8DEW3KhTk/s1600/840_001.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif1giJbXdAJ5Yy9lfZ9yadrkxmrIKrt4YGI_DJxrA-RoxVx7UlLD50RoQIIgeCh_HMf0UTgtwK3AV0RY-DI3w9aMYlCeWcKFUgAJa2U0fAieXLOHzC1dsDft8F8TE70cJk2u8DEW3KhTk/s200/840_001.jpg" width="143" /></a><br />
ESCRIPTORS CATALANS<div><br /><div>Joan-Lluís Lluís<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=U0unkMNeYy8">https://www.youtube.com/watch?v=U0unkMNeYy8</a><br /><div><br />
Baltasar Porcel<div><a href="https://www.youtube.com/watch?v=VZPOQk8_XcU">https://www.youtube.com/watch?v=VZPOQk8_XcU</a></div><div><br /></div><div>Sebastià Alzamora</div><div><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2a0qXQZFB4s">https://www.youtube.com/watch?v=2a0qXQZFB4s</a><br />
<br />
Joan-Francesc Mira</div><div><a href="https://www.youtube.com/watch?v=EvUjQrBLfVQ">https://www.youtube.com/watch?v=EvUjQrBLfVQ</a></div><div><br />
Jaume Cabré<br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2a0qXQZFB4s">https://www.youtube.com/watch?v=2a0qXQZFB4s</a><br />
<br />
<br />
TELENOTÍCIES<br />
<br />
Català septentrional<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=o5px7IHiJ-E" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=o5px7IHiJ-E</a><br />
<br />
Català central<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=5WCcypWmUC0" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=5WCcypWmUC0</a><br />
<br />
Català nord-occidental<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=N0g-h50p7M0" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=N0g-h50p7M0</a><br />
<br />
Balear<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=60nNLPcuPDo" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=60nNLPcuPDo</a><br />
<br />
Valencià<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=YDAaGgH4r6U" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=YDAaGgH4r6U</a>Joan-Lluís LluísJoan-Lluís Lluís</div></div></div></div>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-8487991506874320072021-09-20T09:28:00.000-07:002021-09-28T08:32:04.444-07:00Dialectologia catalana. 2n de Batxillerat.Enllaç amb exercicis en línia sobre els dialectes del català.<br />
<br />
Cliqueu:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHlXAWXVHcyy-qTVaatW6YjXUdYr6KD2yrE2w15jVnnwUAIN3fsAM7Tq4nzb_NKCBBWFjWDriCHTCXAA-r3UNSESx1zT_XAPhfQK6EgUHNmkw_k7Ndgth5ot2tyeS58Xu3rtXWIaLfx8g/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHlXAWXVHcyy-qTVaatW6YjXUdYr6KD2yrE2w15jVnnwUAIN3fsAM7Tq4nzb_NKCBBWFjWDriCHTCXAA-r3UNSESx1zT_XAPhfQK6EgUHNmkw_k7Ndgth5ot2tyeS58Xu3rtXWIaLfx8g/s200/images.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<a href="http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/dialectes_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=dialectes_ca/dialectes_ca.xml&base=dialectes_ca" target="_blank">http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/dialectes_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=dialectes_ca/dialectes_ca.xml&base=dialectes_ca</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-51087992689010831462021-09-20T02:06:00.000-07:002021-09-28T01:17:26.677-07:00Domini lingüística català. 2n de Batxillerat Humanístic.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPu7VRPRKwBaV0QlV6BorGdE5it4FU9gtLyXl4RemOUl99iwU1q7aITopJwft1QzUeQBECxX1M1qP0otv-4X5FBxpWgXqOn3USa2n-0VJ9fC-nusxL73dRz9AibVy01DaV67Xvq-5wMwY/s1600/MAPA_D_1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="794" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPu7VRPRKwBaV0QlV6BorGdE5it4FU9gtLyXl4RemOUl99iwU1q7aITopJwft1QzUeQBECxX1M1qP0otv-4X5FBxpWgXqOn3USa2n-0VJ9fC-nusxL73dRz9AibVy01DaV67Xvq-5wMwY/s320/MAPA_D_1.PNG" width="282" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
DOMINI LINGÜÍSTIC: conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.</div>
<div style="text-align: justify;">
La llengua catalana es parla als següents estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia i limita amb les llengües occitana, francesa, aragonesa, castellana, italiana i sarda.</div>
<div style="text-align: justify;">
Actualment té uns deu milions de parlants i està per sobre d'altres llengües europees com per exemple l'eslovac o el noruec.</div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-32732494441981533582021-09-20T01:39:00.000-07:002021-09-28T08:31:13.906-07:00Els orígens de la llengua catalana. 2n de Batxillerat Humanístic.<br />
Heus ací dos mapes.<br />
<br />
1) Mapa de la situació de la llengua catalana vora l'any 1000.<br />
2) Mapa de les llengües romàniques. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="738" data-original-width="828" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLT_7d_Hmhyphenhyphenb9YVwPLqzmRFCQ6PJRWQE7NlT8S1hyphenhyphenp0lc1C7CEehEV-xkTQUfnrjQvN_DNRyQ5Owr7Gzp8qbgCWjx8svNyvU45_z4Aa3faBn-6V1ld-0K-l3BUK0IRqDWh30GE3uYAruE/s320/1000_web.jpg" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgClqt51h772Q59RPe0taMHN5F3aOYOpnTYThFEFu_Oj6dpo0fssh4VtXqQFzqNBeTXUL6JekNPix2mvmEqh0jH1dp4vWBkwTxk9LMfvimYdEOS7Ax-5Ak-X0Q86ZfIJAUW2PwdAx6u-SU/s1600/lleng%25C3%25BCes+rom%25C3%25A0niques+4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="885" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgClqt51h772Q59RPe0taMHN5F3aOYOpnTYThFEFu_Oj6dpo0fssh4VtXqQFzqNBeTXUL6JekNPix2mvmEqh0jH1dp4vWBkwTxk9LMfvimYdEOS7Ax-5Ak-X0Q86ZfIJAUW2PwdAx6u-SU/s320/lleng%25C3%25BCes+rom%25C3%25A0niques+4.JPG" width="320" /></a></div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-49707841871543246052020-11-01T23:00:00.000-08:002020-11-02T01:40:51.284-08:00L'Ocell de foc. Lectura obligatòria de 3r d'ESO A.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Te7nSbaMJi1IH8ptISI7y7AEZTTtdZAHRuk7vY3tEPyAsSA_evdIJ9VClsq9B3lTknFSvKKFRABEu-eSVfrUwQGY306CROqD2PD359YqjvoTHVYVELCfsxJYBLLWqswEgYCzQbfCM_8/s1600/ocell+de+foc.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="184" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Te7nSbaMJi1IH8ptISI7y7AEZTTtdZAHRuk7vY3tEPyAsSA_evdIJ9VClsq9B3lTknFSvKKFRABEu-eSVfrUwQGY306CROqD2PD359YqjvoTHVYVELCfsxJYBLLWqswEgYCzQbfCM_8/s200/ocell+de+foc.jpeg" width="134" /></a></div>
Us penge una guia de lectura de la novel·la de l'Emili Teixidor: <i>L'Ocell de foc.</i><br />
Enllaç:<br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/ocell/index.htm" target="_blank">http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/ocell/index.htm</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-19569525049102884812020-10-30T12:00:00.001-07:002020-10-30T12:00:09.246-07:00El sopar dels idiotes 3r ESO C<div style="text-align: justify;"><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El sopar dels idiotes </i>al teatre Talia de València.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XhE7VJY2UTM" width="560"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enllaç. Proposta didàctica:</div>
<div style="text-align: justify;">
<i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://bromera.com/educacio/tl_files/pdfs/propostes/9788498240887_PD.pdf" target="_blank">https://bromera.com/educacio/tl_files/pdfs/propostes/9788498240887_PD.pdf</a> </div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-85405702392881822472020-02-26T19:30:00.000-08:002020-02-26T10:33:04.070-08:00El dia de l'ós de Joan-Lluís Lluís. 1r de Batxillerat.<span style="color: #eeeeee;">Article publicat a el periódic <i>El matí </i>en la seua versió digital.</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjob-ot-d4nqz7S9JZ_XpvsfztnsaQcQIi_IedphIZESqIrUY-pr_AOSLVYcyGfD3HIxBc9rU9mp4x-InG-cf1Wh-1vzMUnO6XUwqDnJR9BUE04PljEr33GQGXqZ472KgmVRVbXmSSzHps/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="color: black;"></span></a><br />
<span style="color: #eeeeee;"><br /></span>
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "copse" , serif;"><span style="font-size: 15pt;">L’alleujament
de qui ja ha acabat amb el conflicte d’identitats perquè una de
les dues s’ha imposat de forma definitiva i irreversible.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.56cm; margin-bottom: 0.26cm; margin-top: 0.79cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;">Tenim
tanta afició avui dia a les novetats que comentar aquesta novel·la
de Joan-Lluís Lluís pot semblar fora de lloc o de temps. Un
anacronisme. Potser ho és. Però és impossible llegir-la i no
adonar-se alhora de diverses realitats: de la capacitat creativa de
l’autor i, ultra això, de la riquesa de variants geogràfiques
d’una llengua que al nord del domini lingüístic està gairebé
escombrada però que alguns hi conreen amb tossuderia.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.56cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjob-ot-d4nqz7S9JZ_XpvsfztnsaQcQIi_IedphIZESqIrUY-pr_AOSLVYcyGfD3HIxBc9rU9mp4x-InG-cf1Wh-1vzMUnO6XUwqDnJR9BUE04PljEr33GQGXqZ472KgmVRVbXmSSzHps/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjob-ot-d4nqz7S9JZ_XpvsfztnsaQcQIi_IedphIZESqIrUY-pr_AOSLVYcyGfD3HIxBc9rU9mp4x-InG-cf1Wh-1vzMUnO6XUwqDnJR9BUE04PljEr33GQGXqZ472KgmVRVbXmSSzHps/s1600/descarga.jpg" width="127" /></span></a><span style="color: #eeeeee;"><i><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-style: normal;">'El
dia de l’ós'</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;"> aborda
la tornada a Prats de Molló de la Bernadette arran del suïcidi de
la seva mare. La dona ha canviat de vida a Barcelona i tornar al mas
on encara viu el pare l’obligarà a acarar els fantasmes del
passat: els motius del suïcidi de la mare, la relació nefasta amb
el pare i un amor interromput amb en Daniel, que s’ha casat i és
pare de família.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.56cm; margin-bottom: 0.26cm; margin-top: 0.79cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;">Però
més enllà de l’argument, l’interès de la novel·la rau en la
creació d’una atmosfera ben particular. I és que el Prats de
Molló que hi apareix és una barreja entre l’actual i el de les
primeres dècades de l’ocupació francesa. Un Prats de Molló mític
on és viva la memòria del mariscal Chamilly, vencedor dels angelets
de la terra al coll de la Regina (1670), i es pateix l’estatge dels
soldats –les famílies sofreixen allotjaments forçosos, com en els
temps anteriors a la construcció generalitzada de casernes. Pel que
fa als soldats, se’ls veu a través del prisma del segle XVII: algú
“deixa anar un rot de ràbia en veure un tinent a cavall”, se’ls
avorreix perquè volen el millor llit de la millor cambra, n’hi ha
que escupen dins el pot de la confitura que menjaran i couen la
fruita amb llimacs o s’esmenta la demolició de cases dels rebels.
Els militars, a més, no estan sols en la tasca d’assimilació
cultural, ja que compten amb l’ajut entusiasta del batlle i del
mestre.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.56cm; margin-bottom: 0.26cm; margin-top: 0.79cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #eeeeee;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;">Pel
que fa al tema, és un llibre sobre els prejudicis però, sobretot,
sobre la covardia. En aquell Prats reclòs sobre si mateix, tancat i
supersticiós, on conviuen el sexe malaltís i l’obsessió
puritana, la tornada de la Bernadette és percebuda com una amenaça.
Sobretot quan, simultàniament, torna a l’ós a donar senyals de
vida. L’ós, que era el vençut, i que és protagonista d’una
profecia: “Quan tornaran els óssos, els francesos marxaran” (p.
44). Aquella profecia, que en el passat havia estat motiu
d’esperança, amb el temps s’ha convertit en amenaça. Així que
quan matin l’ós, la veu narrativa farà aquesta reflexió sobre la
identitat i oblit: “Ja no han de patir de no ser més francesos a
trenc d’alba” (p. 100). És l’alleujament de qui ja ha acabat
amb el conflicte d’identitats perquè una de les dues s’ha
imposat de forma definitiva i irreversible</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 10pt;">.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.56cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #eeeeee;"><i><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-style: normal;">'El
dia de l’ós'</span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 10pt;">,
per la brevetat i intensitat, és una novel·la recomanable per a
aquells que vulguin saber a la vegada què va significar el tractat
dels Pirineus (1659) per a aquells que vivien nord enllà de la nova
ratlla i comprovar com veu la realitat nord-catalana un escriptor poc
inclinat a la indulgència</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #eeeeee;"><br /></span></div>
<span style="color: #eeeeee;"><span style="color: cyan;"><br /></span>
</span><br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #eeeeee;">Andreu Gonzàlez.
<i>El matí. </i><i>Digital </i>(modificat</span><span style="color: cyan;">)</span></div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-3918053046570138162020-02-26T10:45:00.001-08:002020-02-26T10:45:58.093-08:00Joan-Lluís Lluís. El dia de l'ós. 1r de Batxillerat.<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOVrqh3utEim3DalIrQiGe-G0uHO4rAxeqTG3xM84qW6qThyphenhyphen_k-_d1kK8ZLQs2XfnJ6e28DMgTgjaEWkVYr7K1i7nRe9XAEgbyY6Nv-w0p7W5EbvrVPykEIQXp2jYZ-HRgFlBi0EE36Yk/s1600/000055805_1_Joan-Lluis_Lluis_c_Victor_P_201801121040._de_Obanos_201801121040.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1198" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOVrqh3utEim3DalIrQiGe-G0uHO4rAxeqTG3xM84qW6qThyphenhyphen_k-_d1kK8ZLQs2XfnJ6e28DMgTgjaEWkVYr7K1i7nRe9XAEgbyY6Nv-w0p7W5EbvrVPykEIQXp2jYZ-HRgFlBi0EE36Yk/s200/000055805_1_Joan-Lluis_Lluis_c_Victor_P_201801121040._de_Obanos_201801121040.jpeg" width="133" /></a>Us penge un enllaç en el qual podreu trobar <i>L'obscura província. </i>Es tracta d'un article publicat en<i> Lletra, </i>web de la literatura catalana en Internet. En aquest article trobareu informació sobre la novel·la <i>El dia de l'ós.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Enllaç:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-lluis-lluis.pdf" target="_blank">https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-lluis-lluis.pdf</a></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-19437053607584920212020-01-29T08:37:00.001-08:002020-01-29T08:37:38.315-08:00Les quatre grans cròniques catalanes. El llibre dels fets.Jaume I i el llibres dels fets. Documental.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUAVR-QND_gbP7GFB6aK7d_-ool2kr8QL2nea0XyEhpU_38TVnky9nGa0C_IUpgzMR7IP4M5HnUjx_qmwhx8RzSkdjcYCYVTIGBWRfS9uktTcLuTuPAMMZAYQ12xG0h8O-hnOH01Dhuuk/s1600/61%252BTkFO3Z6L._SX321_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="323" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUAVR-QND_gbP7GFB6aK7d_-ool2kr8QL2nea0XyEhpU_38TVnky9nGa0C_IUpgzMR7IP4M5HnUjx_qmwhx8RzSkdjcYCYVTIGBWRfS9uktTcLuTuPAMMZAYQ12xG0h8O-hnOH01Dhuuk/s200/61%252BTkFO3Z6L._SX321_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" width="129" /></a><br />
<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?time_continue=990&v=Dy1tjHYWsuo&feature=emb_logo" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?time_continue=990&v=Dy1tjHYWsuo&feature=emb_logo</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-61149382292459507722020-01-15T23:32:00.002-08:002020-01-15T23:33:40.031-08:00Cronologia de les Quatre Grans Cròniques Catalanes. 1r de Batx.Cronologia de les cròniques catalanes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwuXssekohDRUFXXDiuln3Ny2CC5SG8tfbVjGlYH6JksHDTPgAaygE-E6g7VVAiPqSf9kP2xD-ZVRKezdDVLZApCFv7klRHWhXOLeet0R1-88f8oRKTrLBLUgpmkhyDT3bypl2UDObPc/s1600/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="854" data-original-width="638" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwuXssekohDRUFXXDiuln3Ny2CC5SG8tfbVjGlYH6JksHDTPgAaygE-E6g7VVAiPqSf9kP2xD-ZVRKezdDVLZApCFv7klRHWhXOLeet0R1-88f8oRKTrLBLUgpmkhyDT3bypl2UDObPc/s400/image.jpg" width="298" /></a></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-62728426801370265622020-01-08T08:33:00.000-08:002020-01-08T08:33:27.004-08:00Guia de lectura de Les bruixes de Roald Dalh. 1r ESO A<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Yf1ecOlkz5ViFifq_Iec4ofYmlDBuek3mEoLmAdihdNKXlSsYiKeLPNWmz9wj7mZ4azAzKP5WLfkwFMjhSCB-MoTsmtg2QEoRb2jl_7V0nLiVZCKTpAheWQAZURjmN2_NzansezCxPQ/s1600/9788499320236.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="229" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Yf1ecOlkz5ViFifq_Iec4ofYmlDBuek3mEoLmAdihdNKXlSsYiKeLPNWmz9wj7mZ4azAzKP5WLfkwFMjhSCB-MoTsmtg2QEoRb2jl_7V0nLiVZCKTpAheWQAZURjmN2_NzansezCxPQ/s200/9788499320236.jpg" width="132" /></a>Ací us deixe una guia de lectura de la novel·la de Roald Dalh <i>Les bruixes. </i>Aquesta guia està formada per quatre apartats: 1) Qui l'ha escrit, 2) Abans de llegir, 3) Comprensió i 4) Després de llegir. Aquests apartats us ajudaran a preparar l'obra a l'hora de fer l'examen.<br />
<br />
Enllaç:<br />
<br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/bruixes/index.html" target="_blank">http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/bruixes/index.html</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-58607449109960492992020-01-08T08:17:00.001-08:002020-01-08T08:18:56.638-08:00Guia de lectura de La volta al món en 80 dies. 1r ESO B<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCmti793i417odLWmFb1lBpPixYoznT-4SA0e_rRstjjlZTHsKuTNxCUVWFJlgkN3p3WhwVLc4sfZ8dZTeOVHXD_5N91BPs5M7qukVEn1mW_-1oYetNMNdMgPToC1G6_1fp-HpcrBKnzA/s1600/IMG_20181012_100226.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="244" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCmti793i417odLWmFb1lBpPixYoznT-4SA0e_rRstjjlZTHsKuTNxCUVWFJlgkN3p3WhwVLc4sfZ8dZTeOVHXD_5N91BPs5M7qukVEn1mW_-1oYetNMNdMgPToC1G6_1fp-HpcrBKnzA/s200/IMG_20181012_100226.jpg" width="152" /></a>Ací teniu una guia de lectura de la novel·la de Jules Verne <i>La volta al món en 80 dies.</i> Aquesta guia de lectura està composta per quatre apartats: 1) Qui l'ha escrit, 2) Abans de llegir, 3) Comprensió i 4) Després de llegir. Aquests apartats us ajudaran a preparar l'obra a l'hora de fer l'examen.<br />
<br />
Enllaç:<br />
<br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/volta/index.htm" target="_blank">http://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/volta/index.htm</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-13639275868507628532020-01-08T08:05:00.001-08:002020-01-08T08:06:39.581-08:00Vida i obra de Ramon Llull. 1r de Batxillerat.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCnpPY91fi3xTjK1NB1L87wFQlU2lhtDmTmYBPvG-Kz8VinPwEGkkRTkBGAYJdejDypks1y7ro0Di7hX7VvQ9P1qyWAazzRsclkHPqmj6IJd4g-DS8TAFzPRe4gksgJ6rGdQB6FFrLhko/s1600/adaptive-images_47.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="933" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCnpPY91fi3xTjK1NB1L87wFQlU2lhtDmTmYBPvG-Kz8VinPwEGkkRTkBGAYJdejDypks1y7ro0Di7hX7VvQ9P1qyWAazzRsclkHPqmj6IJd4g-DS8TAFzPRe4gksgJ6rGdQB6FFrLhko/s320/adaptive-images_47.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
Per aprofundir sobre l'obra de Ramon Llull ací teniu dos enllaços. El primer pertany al web<i> Rutes Ramon Llull</i> i és una descripció de les obres principals presentades en ordre cronològic. El segon enllaç ens duu al documenta produït per TV3 <i>Jo, Ramon Llull</i> que fa una revisió de la biografia del savi de Mallorca.</div>
</div>
<br />
<br />
Enllaços:<br />
<br />
<a href="http://www.rutasramonllull.com/ramon-llull-obra-literaria-0" target="_blank">http://www.rutasramonllull.com/ramon-llull-obra-literaria-0</a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=zI3ZqfEjKWE" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=zI3ZqfEjKWE</a></div>
depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-43351714821090358202019-12-12T08:19:00.002-08:002019-12-12T08:19:38.613-08:00Quadre cronològic de la literatura catalana. 1r de Batx.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCt2_lcVVhu9KJxbaZDpXQOmDjqtbzgwDdT0tYrcnaxUF6toS_Qe6m8-lv8qwX_c64xMziL5yIcXzOa6zWgpOqz1K_jyLVi4s5e3vtH9CV_yIzAiZh1x3h7ajzHpV8eGobGSbKypgHnk/s1600/presentaci-quadre-cronolgic-literatura-catalana-1-728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="971" data-original-width="728" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCt2_lcVVhu9KJxbaZDpXQOmDjqtbzgwDdT0tYrcnaxUF6toS_Qe6m8-lv8qwX_c64xMziL5yIcXzOa6zWgpOqz1K_jyLVi4s5e3vtH9CV_yIzAiZh1x3h7ajzHpV8eGobGSbKypgHnk/s320/presentaci-quadre-cronolgic-literatura-catalana-1-728.jpg" width="239" /></a></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-74435914503430150142019-12-12T08:17:00.002-08:002019-12-12T08:17:54.120-08:00Les trobairitz. La poesia trobadoresca. 1r de Batx.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDC36TGxLODdZcZ4aRP1_Hn_VH-NwOcd0cTOX0EQDK4cxhsRkyTDVjQcY5ac1Gj0xWD34WileuHrLxYw1cXDExQwnnZqjFzTu91eieuDQiEmCSJuL40JRSrPITlQnwBLGtF4KC8KXqZ40/s1600/19022510394399.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="838" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDC36TGxLODdZcZ4aRP1_Hn_VH-NwOcd0cTOX0EQDK4cxhsRkyTDVjQcY5ac1Gj0xWD34WileuHrLxYw1cXDExQwnnZqjFzTu91eieuDQiEmCSJuL40JRSrPITlQnwBLGtF4KC8KXqZ40/s200/19022510394399.jpg" width="190" /></a>Dos enllaços per a tenir més informació sobre les trobairitz. El primer ha estat llegit i comentat a classe i ha estat extret del web <i>Lletra</i> (el web de literatura catalana de la UOC). El segon és un article de Cinta Arasa en <i>Núvol. El digital de cultura.</i><br />
<br />
Enllaços:<br />
<i><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz/detall" target="_blank">https://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz/detall</a> </i><br />
<br />
<a href="https://www.nuvol.com/musica/trobairitz-les-dones-que-van-escriure-poemes-damor-sense-esperar-ne-resposta-24258" target="_blank">https://www.nuvol.com/musica/trobairitz-les-dones-que-van-escriure-poemes-damor-sense-esperar-ne-resposta-24258</a>depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-11485572208509570492019-11-19T11:01:00.000-08:002019-11-19T11:06:06.007-08:00Els orígens i extensió de la llengua catalana. 1r de Batxillerat A-BMapes per entendre l'origen de la llengua catalana i l'extensió actual.<br />
<br />
1. EL DOMINI LINGÜÍSTIC CATALÀ<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI_ZNykC3GeAmbTsmbUNRs29iNYbgS6hBhkh5K9fT3Hk5bzkTCp37OVC9Wble1Dx7Jq7tk9F7GX2GGR__omi3WsUdtXuZgpiTl6jKLF2GSjzX1BpT3Au8ZHzwAln6ARfNqMpHs3iBrdiM/s1600/713px-mapa_dels_paisos_catalans.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="543" data-original-width="800" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI_ZNykC3GeAmbTsmbUNRs29iNYbgS6hBhkh5K9fT3Hk5bzkTCp37OVC9Wble1Dx7Jq7tk9F7GX2GGR__omi3WsUdtXuZgpiTl6jKLF2GSjzX1BpT3Au8ZHzwAln6ARfNqMpHs3iBrdiM/s400/713px-mapa_dels_paisos_catalans.svg.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbPCgI_1A2hA6LuU_9Xcif73KW2BqL3ZwTwEX_iY33DLbVgVqDZpMtHnzaC0UDudk_Z_caar1QZYouy4vZRCKWD6IFsXuFpTgSR4jLwF1qYGcHfWK00PguuQNPCd0RhA7zwrawvH-Y06g/s1600/Mapa_dialectal_del_catal%25C3%25A0.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1368" data-original-width="1014" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbPCgI_1A2hA6LuU_9Xcif73KW2BqL3ZwTwEX_iY33DLbVgVqDZpMtHnzaC0UDudk_Z_caar1QZYouy4vZRCKWD6IFsXuFpTgSR4jLwF1qYGcHfWK00PguuQNPCd0RhA7zwrawvH-Y06g/s320/Mapa_dialectal_del_catal%25C3%25A0.png" width="237" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
2. L'IMPERI ROMÀ<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIKM1CGh2TIkRB_O9-KEfnyf_c8JWBd14In9RCbgZEG5BUKKh-s5-mp7Hu6M7vWqfpv8aD3_7pCFub5abBqq_UwQ8FD06seKznmQ7Yqyb6h1ypnTvtVtGPz6lCESvvetW8JtnZgXyc-Bk/s1600/conquestes-romanes.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="706" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIKM1CGh2TIkRB_O9-KEfnyf_c8JWBd14In9RCbgZEG5BUKKh-s5-mp7Hu6M7vWqfpv8aD3_7pCFub5abBqq_UwQ8FD06seKznmQ7Yqyb6h1ypnTvtVtGPz6lCESvvetW8JtnZgXyc-Bk/s320/conquestes-romanes.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
3. EXTENSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA<br />
<br />
La llengua catalana a l'any 1000<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRIwe6Tjm11x9B3ALBHod42zBDZpJ6QO0NzSZ8ukjMUv5aWout-2icIFRBbCDB0_suYPk1CSGLgMLC4cP4jKXaxNoMXpbP6Y7TAMOp2IMGOUKDKQeMDKvuuoPk_y7sCgpYegF8l1NQ9LY/s1600/llengua+catalana+any+1000.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="828" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRIwe6Tjm11x9B3ALBHod42zBDZpJ6QO0NzSZ8ukjMUv5aWout-2icIFRBbCDB0_suYPk1CSGLgMLC4cP4jKXaxNoMXpbP6Y7TAMOp2IMGOUKDKQeMDKvuuoPk_y7sCgpYegF8l1NQ9LY/s320/llengua+catalana+any+1000.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
La llengua catalana a l'any 2000<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSzI9OSmoLbs6GF1eBwEaKpQAaUNnEzXTk-RmhdBw7eyARpoXXOv7QyV84FbX7Lh8DNFJUTqgWDcHfTgDPnlOk8BbWVjm_a_e4qwLZw482Yv7Bbrwh8gSQX7gLL01WCTuh_VOl-LIJ-o/s1600/llengua+catalana+any+2000.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="827" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSzI9OSmoLbs6GF1eBwEaKpQAaUNnEzXTk-RmhdBw7eyARpoXXOv7QyV84FbX7Lh8DNFJUTqgWDcHfTgDPnlOk8BbWVjm_a_e4qwLZw482Yv7Bbrwh8gSQX7gLL01WCTuh_VOl-LIJ-o/s320/llengua+catalana+any+2000.jpg" width="320" /></a></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-56877444370690776652019-11-04T09:15:00.000-08:002019-11-23T03:20:57.921-08:00Camí de sirga de Jesús Moncada. 1r de Batxillerat.<div style="text-align: justify;">
Us deixe tres enllaços per poder treballar l'obra de Jesús Moncada. En el primer trobareu, a més d'informació sobre l'autor, una anàlisi del text. Aquesta anàlisi abasta, entre d'altres: l'argument, l'estructura de l'obra o els personatges. En el segon enllaç són els espais literaris de tota l'obra de Moncada. El tercer enllaç són les primeres pàgines de la novel·la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkd100tCFIjZTSA93EDzKa6ai7b3ajZxPn8el5mguyORMEDpPORP3Hy0a8iLuWEWP8WD8yjeWh0Z-AeyGa2QXN5ciyB0WmEjV7dl7B2gcoP6Vm4zqo6bWeB1H6JvujyuNwaTHkERXMf-w/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkd100tCFIjZTSA93EDzKa6ai7b3ajZxPn8el5mguyORMEDpPORP3Hy0a8iLuWEWP8WD8yjeWh0Z-AeyGa2QXN5ciyB0WmEjV7dl7B2gcoP6Vm4zqo6bWeB1H6JvujyuNwaTHkERXMf-w/s1600/descarga.jpg" /></a>Enllaços:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://relatsencatala.cat/relat/relats-intertuliats-cami-de-sirga/232921" target="_blank">http://relatsencatala.cat/relat/relats-intertuliats-cami-de-sirga/232921</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.jesusmoncada.cat/espais-literaris/" target="_blank">https://www.jesusmoncada.cat/espais-literaris/</a><br />
<br />
<a href="https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra/35/34391_CAMI_DE_SIRGA.pdf" target="_blank">https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra/35/34391_CAMI_DE_SIRGA.pdf</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3437164516717485098.post-81568617358815662842019-11-03T10:16:00.001-08:002019-11-03T10:19:08.306-08:00Les perífrasis d'obligació i probabilitat. 1r de Batxillerat<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><b>LES
PERÍFRASIS VERBALS </b></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Una
perífrasi verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli
verbal, en el qual un d’ells actua com a auxiliar. </span></span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<table border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 578px;">
<colgroup><col width="284"></col>
<col width="284"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="TOP">
<td width="284"><div style="border: 1.00pt solid #000000; padding: 0.05cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>LES
PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ</b></span></span></div>
</td>
<td width="284"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: 1.00pt solid #000000; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0.05cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td width="284"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>Obligació
personal </b></span></span>
</div>
</td>
<td width="284"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>Obligació
impersonal</b></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td width="284"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">HAVER
DE + INFINITIU </span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ex.:
</span><span style="font-size: x-small;"><i>Heu de córrer més.
</i></span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">CALDRE
QUE + SUBJUNTIU </span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ex.:
</span><span style="font-size: x-small;"><i>Cal que corregueu
més</i></span></span></div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">SER
NECESSARI/MENESTER + QUE + SUBJUNTIU </span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ex.:
</span><span style="font-size: x-small;"><i>És necessari que
corregueu més</i></span></span></div>
</td>
<td width="284"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">HAVER-SE
DE + INFINITIU </span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ex.:
</span><span style="font-size: x-small;"><i>S’han de
respectar els drets humans </i></span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; margin-bottom: 0.5cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">CALDRE
+ INFINITIU </span></span>
</div>
<div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: none; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ex.:
<i>Cal respectar els senyals de trànsit. </i></span></span>
</div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<table border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 452px;">
<colgroup><col width="446"></col>
</colgroup><tbody>
<tr>
<td valign="TOP" width="446"><table border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 437px;">
<colgroup><col width="431"></col>
</colgroup><tbody>
<tr>
<td valign="TOP" width="431"><div style="border: 1.00pt solid #000000; padding: 0.05cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>SÓN
INCORRECTES LES FORMES SEGÜENTS</b></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td valign="TOP" width="431"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">TENIR
QUE + INFINITIU. Ex.: </span><span style="font-size: x-small;"><i>Tinc
que afanyar-me.</i></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td valign="TOP" width="431"><div style="border-bottom: 1.00pt solid #000000; border-left: 1.00pt solid #000000; border-right: 1.00pt solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0.05cm; padding-right: 0.05cm; padding-top: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">SER
PRECÍS. Ex.: </span><span style="font-size: x-small;"><i>És
precís que vingues demà.</i></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td valign="TOP" width="431"><div style="border: none; padding: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">HAVER-HI
QUE + INFINITIU. Ex.: <i>Hi ha que arribar abans de les set.</i></span></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Encara
que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar
l’obligació amb les estructures següents: </span></span>
</div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">-
IMPERATIU: </span><span style="font-size: x-small;"><i>respecteu
les plantes. </i></span></span>
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">-
IMPERSONAL: </span><span style="font-size: x-small;"><i>s’agafen
les xulles i es frigen. </i></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Noteu
que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre
no semble tan categòrica.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY">
<br />
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>LES
PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT </b></span></span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span></span>
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Normalment
amb valor de present i de passat. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>DEURE
+ INFINITIU</b></span><span style="font-size: x-small;">.
(Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte com
</span><span style="font-size: x-small;"><b>probablement</b></span><span style="font-size: x-small;">,
</span><span style="font-size: x-small;"><b>segurament</b></span><span style="font-size: x-small;">,
</span><span style="font-size: x-small;"><b>potser, tal volta, tal
vegada, etc.</b></span><span style="font-size: x-small;">). Ex.:
</span><span style="font-size: x-small;"><i>Deuen ser les cinc de
la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la matinada. </i></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">INCORRECCIONS
MÉS COMUNES. </span></span>
</div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">A.
No són correctes els usos del </span><span style="font-size: x-small;"><b>futur
</b></span><span style="font-size: x-small;">i el </span><span style="font-size: x-small;"><b>condicional
</b></span><span style="font-size: x-small;">per a l’expressió
de la probabilitat. En comptes de dir “</span><span style="font-size: x-small;"><i>seran
les cinc de la vesprada” </i></span><span style="font-size: x-small;">i
“</span><span style="font-size: x-small;"><i>seria la teua
cosina qui va telefonar ahir” </i></span><span style="font-size: x-small;">és
preferible dir “</span><span style="font-size: x-small;"><i>deuen
ser les cinc de la vesprada” </i></span><span style="font-size: x-small;">i
“</span><span style="font-size: x-small;"><i>degué ser la teua
cosina qui va telefonar ahir”</i></span><span style="font-size: x-small;">.
</span></span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">B.
No podem utilitzar la preposició “</span><span style="font-size: x-small;"><i>de</i></span><span style="font-size: x-small;">”
entre el verb auxiliar i l’infinitiu. </span><span style="font-size: x-small;"><i>Deuen
de venir totes/</i></span><span style="font-size: x-small;">Deuen
venir totes</span><span style="font-size: x-small;"><i>. </i></span></span>
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">C.
No és correcte l’ús d’<i>igual </i>com a adverbi de
possibilitat. <i>No sé qui farà la melmelada, igual et toca fer-la
a tu/</i>No sé qui farà la melmelada, potser et toca fer-la a tu. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />depvalhttp://www.blogger.com/profile/10804223254203875161noreply@blogger.com1