El text instructiu. Francesc Claramonte. ESO2B

Ací teniu el vídeo "Canelons de pollastre rostit a l'ast" de La cuina de l'Isma. Aquest vídeo us servirà per a realitzar el text instructiu.
Bon profit!

 http://www.tv3.cat/videos/206439147

El Realisme i el Naturalisme en català. Francesc Claramonte. 4t ESOB

Realisme i Naturalisme

La literatura del segle XIX va plasmar els canvis produïts per la industrialització i l’ascens de la burgesia. Finalment, després de segles de ruptura amb la tradició narrativa de l’edat mitjana, la literatura catalana aconseguia el reconeixement del públic lector. Una de les figures més emblemàtiques del realisme va ser Narcís Oller.

A mitjan segle XIX, a França, els intel·lectuals anhelaven vincular l’art amb la realitat. El realisme era una reacció contra l’idealisme romàntic, impulsada pels fills de la revolució burgesa del 1830, que es va estendre per tot Europa al llarg del segle. A Catalunya, però, no va arribar fins a la dècada dels vuitanta i noranta. Els escriptors francesos Balzac i Stendhal van establir les bases del nou corrent. Per ells, l’art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps. El millor gènere per fer-ho era la novel·la, ja que els permetia copsar i analitzar l’entorn utilitzant la raó i evitant sentiments i emocions. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món. Els arguments se centraven en la realitat social, política i econòmica de l’eclosió de la revolució industrial i de la puixança de la burgesia. Els escriptors maldaven per trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud, malgrat que no sempre ho aconseguien. L’afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l’anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d’un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat.

Cada país, però, tenia peculiaritats. Les condicions socials, econòmiques i culturals eren diverses i el realisme prenia formes diferents. Els francesos Balzac, Stendhal i Flaubert, l’anglès Dickens, els russos Dostoievski i Tólstoi i els espanyols Pérez Galdós, Valera, Pereda i Pardo Bazán van ser els autors més destacats del panorama europeu. A Catalunya, el moviment realista no va tenir gaire incidència. El mercat lector s’havia consolidat i, per tant, van arribar els autors realistes europeus en forma de traduccions, però hi havia manca de plomes autòctones. El problema de Catalunya era que la creació narrativa en català s’havia interromput després de l’edat mitjana, el català no s’ensenyava a l’escola i la normativa lingüística va ser inexistent fins a l’aparició, al segle XX, de l’obra de Pompeu Fabra. Encara quedava un llarg camí per recórrer fins a arribar a una certa normalitat.

El repte era crear un llengua apta per a la novel·la moderna. Els escriptors van explorar, al llarg del segle XIX, les fórmules literàries de la novel·la romàntica, el fulletó i el costumisme. Però aquesta fràgil tradició iniciada amb ‘L’orfeneta de Menargues’ (1862), d’Antoni de Bofarull, que va comptar amb l’aportació de novel·listes singulars com Martí Genís i Aguilar, que amb ‘Julita’ va incorporar per primera vegada la realitat concreta com a matèria novel·lable, o Gaietà Vidal i Valenciano, no era prou sòlida per assimilar el pas a la novel·la realista. La catalana, doncs, tenia moltes limitacions i no va poder assumir els principis del realisme europeu. Amb tot, hi va haver excepcions. Un nucli reduït d’autors, format pel novel·lista Narcís Oller i els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, va abraçar el nou corrent. La seva narrativa, però, també estava influïda pel naturalisme, que a Catalunya mai es va considerar un corrent diferenciat del realisme. 

El naturalisme l’havia impulsat l’escriptor francès Émile Zola i a Catalunya els ambaixadors van ser els crítics Yxart i Sardà. Per ells, aquesta era una opció de modernitat i pretenien adaptar l’art al moment històric i introduir a Catalunya els corrents literaris vigents a Europa. El naturalisme francès es basava en les teories científiques i filosòfiques de l’època i plantejava una visió materialista i determinista del món. Pels naturalistes, l’ésser humà no era lliure, perquè el destí li venia marcat per herència biològica. D’altra banda, les pressions socials condicionaven la trajectòria vital. Per les pàgines de les novel·les naturalistes desfilaven personatges de tota condició social, amb tares de tot tipus i trastorns mentals, o marcats per l’addicció a l’alcohol. A diferència dels naturalistes francesos, però, els catalans van negar el determinisme i van eludir usar la novel·la com a eina d’utilitat social regeneracionista, un esperit que seria recuperat pels modernistes.

El naturalisme de Zola va tenir una gran influència en la figura de Narcís Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana. Fins i tot, l’escriptor francès escriuria el pròleg de la traducció francesa d’un dels grans èxits d’Oller, ‘La papallona’. Sens dubte, Oller va ser el novel·lista més important de la literatura catalana de l’època i va fer una important aportació a la novel·la realista europea. La seva obra va recol·locar la novel·la catalana en la tradició i amb la traducció de novel·les com ‘La papallona’ o ‘L’escanyapobres’ va obtenir un ressò internacional en el seu temps comparable al de Verdaguer, en poesia, i al de Guimerà, en teatre.

Contes per telèfon de Gianni Rodari. Francesc Claramonte 1r ESOB

Demà és l'examen de lectura del recull de contes de Gianni Rodari i estic segur que després de llegir-lo us heu plantejat preguntes com aquestes. 
- Per què es diu contes per telèfon?
- Quins personatges es repeteixen?
- Hi ha lloc per a l'humor i la fantasia?
...

Mercè Rodoreda. Francesc Claramonte. 2n Batx.

Perquè la lectura de La plaça del Diamant de la Rodoreda se us faça més agradosa, us afegesc tres enllaços. El primer respon a la pàgina que té a la UOC. El segon fa referència a la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el tercer és una proposta de lectura del xtec. A la foto, l'autora somriu de saber-se estimada pels lectors de batxillerat.

http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra.php

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diamant/index.htm