I. El text argmentatiu
Els texts argumentatius permeten de defensar l'opinió de l'emissor/a sobre un fet, sobre una idea, sobre una situació... a través d'un seguit de raonaments per tal de convéncer o persuadir el receptor.
a. Estructura
- Introducció o exposició inicial: presentació del tema.
- Desenvolupament: organització dels distints arguments i contraarguments.
- Conclusió: síntesi dels continguts tractats amb un afermament o rebuig de la tesi plantejada per l'emissor.
El desenvolupament es realitza a través de l'encadenament successiu d'arguments i contraarguments, que permetran d'anar bastint tota la trama argumentativa de l'emissor/a.
b. Marques lingüístiques
En primer lloc, cal tenir present que caldrà ubicar cada idea central en un paràgraf, i caldrà tenir ben present també els signes de puntuació [comentes, guions, parèntesis, interrogacions, dos punts] que permetran de delimitar citacions, opinions, establir acotacions, incisos, esclariments...
A més, caldrà emprar:
- Connectors
- D'ordre: primerament, en primer lloc, després finalment, per acabar, per començar, a continuació, tot seguit, posteriorment, en últim terme, acte seguit...
- De Tipus Lògic:
- contrast d'idees: però, al contrari, ans, tanmateix, a pesar de, malgrat...
- reformulació o expressió de la idea de diferent forma: en altres paraules, és a dir, o, dit d'una altra manera...
- addició o incorporació d'una idea nova: a més, també, igualment, de la mateixa manera...
- exemplificació: així, així com, per exemple...
- verbs:
- que indiquen Oposició: oposar-se, portar la contrària
- d'Opinió: pensar, opinar, creure, trobar...
c. Manifestacions
Les argumentacions es donen, predominantment, en articles d'opinió, editorials, columnes; anuncis publicitaris; discursos jurídics, polítics; conferències, ponències, comunicacions, tesines, tesis; intervenció en un debat, en un col·loqui; homilies; textos literaris: assaig, proverbis, oratòria. Exàmens?
II. El text acadèmic expositiu
a. L’objectivitat
El text acadèmic té com a funció primordial demostrar el que se sap sobre un tema a un destinatari que comprovarà que la informació rebuda és pertinent i completa. Així, és un text eminentment referencial, construït en tercera persona, en el qual s’exposen informacions objectives que procedeixen majoritàriament d’altres textos (manuals, explicacions del professor, etc.). Aquest fet determina:
– El predomini de la tercera persona.
– L’ús de procediments d’impersonalitat que reforcen la validesa universal de les afirmacions: construccions impersonals amb es, plural de modèstia, passiva...
– L’ús del nosaltres inclusiu.
– L’ús de l’eix de present en el seu valor no temporal.
- El predomini de la modalitat oracional enunciativa.
b. Estructura
Atenent que intenta informar per fer entendre una idea o un concepte a algú amb intenció didàctica (Què és?). La seua estructura és: introducció, desenvolupament i conclusió.
c. Marques lingüístiques
Cal destacar que les idees hauran de tenir una organització lògica i, a més, se n’haurà de fer una exposició analítica i sintètica.
Entre els recursos més característics cal destacar:
1. Morfologia i sintaxi
- oracions subordinades: causals, consecutives i finals
- connectors de causa i conseqüència
- causa: ja que, a raó de, perquè (+ v. ind.); per culpa de; gràcies a; atès que; com que; vist que...
- conseqüència: per consegüent; per tant; de manera que; per això; doncs; en conseqüència...
- l’exemplificació
- la repetició
2. Gràfics
- les il·lustracions; la subdivisió en apartats numerats; la col·locació de títols i subtítols...
d. Manifestacions
Els textos expositius o explicatius es donen sobretot en definicions; exposicions orals i escrites; manuals; tractats de diverses matèries; conferències; llibres de text...
