Les faules. 2n ESO. Francesc Claramonte

En el següent enllaç trobareu la definició i les característiques de les faules. Doneu-hi un colp d'ull. Us ajudarà per a l'examen.

Ellaç:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/animals_savis/pantalla4.htm

Mil cretins de Quim Monzó. 2n de Batxillerat.

Hola a totes i a tots,

Tal com m'havíeu proposat us presente tres enllaços que parlen sobre l'obra de Quim Monzó. En el primer enllaç, extret del web lletra de la UOC, trobareu una anàlisi de l'escriptura de Monzó. Fixeu-vos sobretot en l'apartat dels contes. En el segon enllaç, del web dels Escriptors en llengua catalana, hi ha una sèrie de comentaris de la seua obra i en el darrer enllaç del blog Fitxes se lectura, hi trobàreu una anàlisi dels contes de l'obra Mil cretins.

Enllaços:

Web lletra de la UOC

 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/quim-monzo/detall

Web  dels Escriptors en llengua catalana

http://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3817

Blog: Fitxes de lectura

http://fitxesdelectura.blogspot.com.es/2012/07/mil-cretins-quim-monzo.html

Ací no paga ni déu de Dario Fo. 2n ESO A-B-C-D

Solucionari al "Model de respostes". Francesc Claramonte. 2n Batxillerat

Solució - Model de respostes

Comprensió del text

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.

*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.

*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.

2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.

*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.

*No copies literalment.

*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.

*Evita fer citacions al text.

*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.

*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”

3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text.

Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:

• Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
• Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
• Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
• Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
• Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc…
• Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)

* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text.

4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral).

El registre formal és propi del discurs científic o literari.

El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament.

El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral.

Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc.

Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.

* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.

* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.

* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.

Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA

• Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes,joves (oriental);
• Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental)
• Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental)
• 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental);
• Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental);
• Subjuntius en -i : PRESENT: miri, vinguin (oriental) IMPERFET: tinguessin (oriental)
  LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).

* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).

5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...

6. Identifica les veus del discurs.El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text).

Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic.

Si el locutor s'adreça a algú i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutori.

A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)

El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat.

* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor,etc. (quan estigues referint-te al text).

* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.

7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu.

Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.

Model de respostes per a les proves PAU. Apartat: Comprensió del text.Francesc Claramonte. 2n Batx.

Ara que s'apropa el final del curs cal que repasseu per això us propose que cerqueu diversos models de respostes per a les següents preguntes tipus. Fora bo que pensàsseu que han de ser característiques que us ajuden a l'hora de fer la prova.

Comprensió del text

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.

4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identifica les veus del discurs.

7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

Llista de paraules amb l·l. Gramàtica de 3r d'ESO A-B-C

Llista de paraules amb l·l

• Amb a inicial:

abbevil·lià, acaramel·lar, afil·le, agàl·loc, amaril·lis, anal·lagmàtic, anèllid, anguil·liforme, anisofíl·lia, antofil·le, anul·lar, apel·lar, Apel·les, apofil·lita, apol·lo, Aquil·les, argil·lita, aril·loide, atel·lana, Avel·lí, azol·la.

• Amb b inicial:     

bdel·loide, bèl·lic, bel·lita, bèl·lua, bel·luí, beril·li, bol·lard, Brussel·les, buguenvíl·lia, bul·liforme. 

• Amb c inicial:     

cal·ligrafia, cal·líope, Caracal·la, caramel·litzar, carpel·lar, castel·là, cel·lofana, cèl·lula, cel·lulosa, circumval·lació, compel·lir, constel·lació, corol·la. 

• Amb d inicial:     

debel·lar. 

• Amb e inicial:     

el·làgic, el·lèbor, el·lipse, el·lipsi, emol·lient, enàl·lage, encaramel·lar, equipol·lent, estel·lar, estil·lació, excel·lent, expel·lir. 

• Amb f inicial:      

fal·laç, fal·lera, fal·lus, fel·lació, fil·loxera, flabel·lació, fol·licle.

• Amb h inicial:     

hel·lé, hipàl·lague. 

• Amb i inicial:      

idil·li, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·ligència, interpel·lar. 

• Amb l inicial:      

lal·lació, libel·lista, libèl·lula, lil·liputenc, lobel·lar. 

• Amb m inicial:   

mal·lèol, maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer, miscel·lània, mol·lusc, mutíl·lid. 

• Amb n inicial:     

napel·lina, nul·litat. 

• Amb o inicial:     

ocel·lar. 

• Amb p inicial:     

pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·laxi, paral·lel, pel·lagra, penicil·lina, pol·len, pol·licitació, pol·luir, procel·lós, propel·lir, protocol·lari, pul·lular, pusil·lànime, putxinel·li. 

• Amb r inicial:     

ral·li, ràl·lid, rebel·lia, repel·lir, rubel·lita, rul·lo. 

• Amb s inicial:     

Sal·lusti, sapel·li, satèl·lit, sebel·lí, Sil·la, sol·licitar. 

• Amb t inicial:      

tabel·lió, tal·là-tal·lera, tal·li, tal·lòfit, taral·lejar, taral·lirot, tel·luri, Tertul·lià, tol·le-tol·le, tortel·lini, Tul·li. 

• Amb v inicial:     

val·lisoletà, vanil·lina, vel·leïtat, violoncel·lista. 

• Amb x inicial:     

xarel·lo, xitxarel·lo.

El conte popular. 2n ESO A-B-C-D

Ací teniu els dos enllaços per poder acabar de llegir la història d'El comerciant i el geni de Les mil i una nits. 
Primera nit
http://www.vilaweb.cat/media/imatges/AREES/biblioteca/1001/primera.html
Segona nit
http://www.vilaweb.cat/media/imatges/AREES/biblioteca/1001/segona.html

El verí del teatre de Rodolf Sirera. 2n de Batxillerat.

Article de Jonh London publicat en la revista Visat (revista digital de traducció i interpretació del PEN català) on s'expliquen algunes de les claus de l'obra més coneguda del dramaturg valencià.


http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/esp/articles/97/177/0/4/0/john-london.html

Rodolf Sirera i el teatre. Francesc Claramonte. 2n de Batxillerat.

Per saber més sobre Rodolf Sirera.


     

Vicent Andrés Estellés, poeta de meravelles. 2n de Batxillerat

Documental realitzat pel programa Dossiers de Canal 9

M'aclame a tu de Vicent Andrés Estellés

M’aclame a tu

 XII

M'aclame a tu, mare de terra sola
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!


 XIII

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente. Carena editors. València 2004. Pàg. 75-76

Etimologies paremiològiques

Us hem penjat a la part de DICCIONARIS un enllaç al blog ETIMOLOGIES PAREMIOLÒGIQUES on trobareu tal com diu en la presentació  un "recull de les etimologies i explicacions històriques que donen origen als diferents refranys i dites.

Valencianada 2016

VALENCIANADA

El nostre alumnat de 1r i 2n de Batxillerat ha participat en la Valencianada 2016. Una activitat organitzada per la xarxa 1entretants (http://1entretants.ning.com/) adreçada als joves que els ha de permetre saber localitzar qualsevol punt de la ciutat de València tot combinant els mitjans clàssics amb l'ús de les darreres tecnologies (internet mobile, geolocalització, codis QR...)
Es tracta d'una experència multidisciplinar en la qual han participat uns 1500 alumnes de tot el País Valencià.

Cliqueu-hi per veure les fotos i els videos penjats per l'alumnat.

http://websta.me/tag/VLCda16Bot%C3%A0nic

ÚS DE SER I ESTAR. Francesc Claramonte. 2n Batxillerat.

  Ser, estar, existir i trobar-se

S'han d'utilitzar correctament els verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), existir i trobar-se, sense confondre el significat que tenen en català. Ser  El verb ser (o ésser) té un sentit semblant a haver-hi (Hi ha la porta oberta és semblant a La porta és oberta: simple constatació d'un fet sense indicació de res més). Com a verb intransitiuindica, entre altres coses, presència en un lloc (significat locatiu, encara que sigui figurat) sense referència a durada (La mare és a la feina; El bolígraf és al calaix). Ara els professors són a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan]. La nostra biblioteca és en un espai de la Biblioteca Popular Montserrat Roig, situada just davant l'edifici [i no pas es troba ni està]. Les persones que participen en la videoconferència es veuen i parlen com si fossin a la mateixa sala [i no pas estiguessin]. Ha explicat que era a casa llegint un llibre quan va veure que els lladres entraven pel balcó [i no pas es trobava ni estava]. Aquests programes permeten que estudiants que són més enllà de les nostres fronteres no estiguin deslligats del país [i no pas es troben]. Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem]. Quan va amb el pronom hi vol dir 'ser en un lloc' (Avui no hi és, en Carles). [Al telèfon] Que hi és, la Maria [i no pas està]? T'han d'atendre bé perquè hi són per a això [i no pas estan ni hi estan]. Els descendents del difunt també hi seran presents [i no pas estaran presents ni hi estaran presents]. Com a verb copulatiu, indica una qualitat permanent o irreversible d'un subjecte animat i una qualitat tant permanent com transitòria d'un subjecte no animat (Aquest noi és malalt: ja va néixer així; Els carrers són molls). Aquest poble és ple d'artistes desconeguts [i no pas està]. El que és clar és que no cal el Ministeri de Cultura si les autonomies tenen competències en aquest camp [i no pas està]. Quan l'edifici sigui acabat, no hi haurà tants de problemes per a trobar-se [i no pas estigui nies trobi]. La major part dels que eren companys seus ara són casats [i no pas estan]. La passiva es forma amb el verb ser i no pas amb estar. Aquesta ONG és promoguda per diferents associacions sense finalitat de lucre [i no pas està promoguda]. Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi són incloses [i no pas estanni hi estan]. Estar Estar (i a vegades estar-se), de significat semblant a tenir i compostos, com mantenir, etc. (Tenen la porta tancada perquè volen estar tranquils és semblant a La porta està tancada perquè volen estar tranquils), també pot expressar presència en un lloc, estat, etc., però el seu significatprincipal no és pas locatiu, sinó de durada, 'fer aturada, romandre detingut' (Està massa estona tancada a l'habitació; Quant hi estaràs per a fer-ho?), i, com a extensió de la mateixa idea, significa'viure, residir' i 'treballar, tenir la feina' (en un lloc, cas en què pot prendre la forma estar-se). Aquest càrrec està sota les ordres del vicegerent [i no pas és]. Hem d'accedir als fòrums de discussió de la publicació si estan disponibles [i no pas es troben]. Ha d'acreditar que l'empresa concursant està al corrent del pagament de les obligacions fiscals[i no pas es troba]. Va estar [o Es va estar] cinc dies tancat a la feina en senyal de protesta per les hores extres que els obliguen a fer [i no pas Va ser]. Estaven asseguts mentre actuava la seva companya [i no pas Eren]. Va sovint a la gran ciutat, però s'està en un poble ['hi viu']. Ara té la primera feina: està a l'escola nova del seu barri ['hi treballa']. Un altre dels seus significats és 'plegar, haver acabat' (La Maria ja està; que no s'ha de confondre amb La Maria ja hi és). Ja ens veurem més tard perquè encara no estic ['no he acabat']. Indica, a més, una qualitat transitòria o reversible d'un subjecte animat. Avui estàs molt gandul: què et passa? No ha vingut perquè està malalta. Existir i trobar-se Per tal d'evitar un llenguatge artificiós, convé no abusar del verb existir, que vol dir 'tenir existència, ésser real' (La persona que busques no existeix), fent-lo servir en comptes d'haver-hi, més usual, o altres verbs. A l'autor li sembla que hi ha un buit que s'ha d'emplenar [i no pas existeix]. Vol saber si hi ha cap diferència entre voluntat i possibilitat [i no pas existeix]. Això pot semblar un nou missatge messiànic, com tants d'altres n'hi ha hagut [i no pas han existit]. No s'ha de recórrer al verb trobar-se quan es dubta de la correcció d'estar, ser o haver-hi en un context determinat, malgrat que alguna vegada pot equivaler a algun d'aquests verbs. A més, sovint es fa servir artificiosament el verb trobar-se en casos en què seria molt més senzill i genuí posar-hi un altre verb conjugat. Entre els fins que tenim hi ha l'organització de cursos [i no pas es troba]. Entorn de l'altar també hi havia les imatges de diversos déus [i no pas es trobaven]. Aquest període de la literatura era / estava recollit en edicions de diversos volums [i no pases trobava]. Es queixava que li van telefonar quan dinava [i no pas es trobava dinant]. No s'ha d'obrir la màquina quan funciona [i no pas es troba en funcionament]. Aquests dies el servei va molt carregat [i no pas es troba sota molta càrrega].

La figura de Ramon Llull. 3r ESO

Documental sobre la figura de Ramon Llull

     

Proposta de lectura de l'Ocell de foc. Francesc Claramonte. 3r ESO C

Heus ací una proposta de lectura sobre la novel·la de l'Emili Teixidor L'ocell de foc. Recordeu però que treballar aquesta proposta és complementari a la lectura del text.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/ocell/

La narrativa en vers. La novel·la artúrica. 2n d'ESO.

Dues escenes extretes de la pel·lícula de John Boorman. Excalibur. La primera narra la mort del rei Uther Pendragon (pare d'Artús) i la segona conta com el jove Artús es fa rei gràcies al fet d'extreure l'espasa del pare (Excalibor) de la pedra.

Mort d'Uther Pendragon:




Extracció d'Excalibor de la pedra:

Joan el Cendrós. Lectura de la 2a Avaluació. Mònica Agramunt 1 ESO A-B-C

Propostes didàctiques sobre la lectura de l'obra de teatre Joan el Cendrós.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE LA LECTURA

http://www.bromera.com/tl_files/propdidac/21/21013.pdf

Les bruixes de Roald Dalh. 1r ESO A/B. Francesc Claramonte.

A través de l'enllac de més a sota podreu accedir a la proposta de lectura sobre la novel·la de Roald Dalh Les bruixes. Aquest treball convindria que el fésseu seguint les pautes marcades, això és 1) prenent la informació de qui l'ha escrit 2) lectura i treball de comprensió i 3) comprensió final de la novel·la.

ENLLAÇ:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/bruixes/index.htm

El llatí i les llengües romàniques. 3r ESO

Història de la llengua. Els orígens de la llengua catalana. Uns quants exemples de comunicació oral: el llatí i altres llengües del nostre àmbit cultural.

LLATÍ


OCCITÀ/ARANÈS


FRANCÈS


ITALIÀ