Ací no paga ni déu de Dario Fo. 2n ESO A-B-C-D

Solucionari al "Model de respostes". Francesc Claramonte. 2n Batxillerat

Solució - Model de respostes

Comprensió del text

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.

*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.

*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.

2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.

*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.

*No copies literalment.

*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.

*Evita fer citacions al text.

*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.

*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”

3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text.

Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:

• Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
• Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
• Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
• Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
• Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc…
• Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)

* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text.

4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral).

El registre formal és propi del discurs científic o literari.

El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament.

El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral.

Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc.

Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.

* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.

* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.

* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.

Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA

• Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes,joves (oriental);
• Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental)
• Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental)
• 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental);
• Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental);
• Subjuntius en -i : PRESENT: miri, vinguin (oriental) IMPERFET: tinguessin (oriental)
  LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).

* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).

5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...

6. Identifica les veus del discurs.El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text).

Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic.

Si el locutor s'adreça a algú i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutori.

A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)

El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat.

* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor,etc. (quan estigues referint-te al text).

* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.

7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu.

Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.

Model de respostes per a les proves PAU. Apartat: Comprensió del text.Francesc Claramonte. 2n Batx.

Ara que s'apropa el final del curs cal que repasseu per això us propose que cerqueu diversos models de respostes per a les següents preguntes tipus. Fora bo que pensàsseu que han de ser característiques que us ajuden a l'hora de fer la prova.

Comprensió del text

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponent que apareixen al text.

4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identifica les veus del discurs.

7. Identifica i justifica les marques de modalització del text.

Llista de paraules amb l·l. Gramàtica de 3r d'ESO A-B-C

Llista de paraules amb l·l

• Amb a inicial:

abbevil·lià, acaramel·lar, afil·le, agàl·loc, amaril·lis, anal·lagmàtic, anèllid, anguil·liforme, anisofíl·lia, antofil·le, anul·lar, apel·lar, Apel·les, apofil·lita, apol·lo, Aquil·les, argil·lita, aril·loide, atel·lana, Avel·lí, azol·la.

• Amb b inicial:     

bdel·loide, bèl·lic, bel·lita, bèl·lua, bel·luí, beril·li, bol·lard, Brussel·les, buguenvíl·lia, bul·liforme. 

• Amb c inicial:     

cal·ligrafia, cal·líope, Caracal·la, caramel·litzar, carpel·lar, castel·là, cel·lofana, cèl·lula, cel·lulosa, circumval·lació, compel·lir, constel·lació, corol·la. 

• Amb d inicial:     

debel·lar. 

• Amb e inicial:     

el·làgic, el·lèbor, el·lipse, el·lipsi, emol·lient, enàl·lage, encaramel·lar, equipol·lent, estel·lar, estil·lació, excel·lent, expel·lir. 

• Amb f inicial:      

fal·laç, fal·lera, fal·lus, fel·lació, fil·loxera, flabel·lació, fol·licle.

• Amb h inicial:     

hel·lé, hipàl·lague. 

• Amb i inicial:      

idil·li, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·ligència, interpel·lar. 

• Amb l inicial:      

lal·lació, libel·lista, libèl·lula, lil·liputenc, lobel·lar. 

• Amb m inicial:   

mal·lèol, maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer, miscel·lània, mol·lusc, mutíl·lid. 

• Amb n inicial:     

napel·lina, nul·litat. 

• Amb o inicial:     

ocel·lar. 

• Amb p inicial:     

pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·laxi, paral·lel, pel·lagra, penicil·lina, pol·len, pol·licitació, pol·luir, procel·lós, propel·lir, protocol·lari, pul·lular, pusil·lànime, putxinel·li. 

• Amb r inicial:     

ral·li, ràl·lid, rebel·lia, repel·lir, rubel·lita, rul·lo. 

• Amb s inicial:     

Sal·lusti, sapel·li, satèl·lit, sebel·lí, Sil·la, sol·licitar. 

• Amb t inicial:      

tabel·lió, tal·là-tal·lera, tal·li, tal·lòfit, taral·lejar, taral·lirot, tel·luri, Tertul·lià, tol·le-tol·le, tortel·lini, Tul·li. 

• Amb v inicial:     

val·lisoletà, vanil·lina, vel·leïtat, violoncel·lista. 

• Amb x inicial:     

xarel·lo, xitxarel·lo.