Camí de sirga de Jesús Moncada.

En l'enllaç trobareu alguns dels comentaris que s'han fet sobre l'obra de Jesús Moncada.

Enllaç:
https://www.escriptors.cat/autors/moncadaj/pagina.php?id_sec=531

El català llengua romànica. 1r de Batxillerat.

Per entendre els orígens de la llengua catalana us presentem:

a) definició de la romània lingüística.

b) definició de substrat i superstrat. 

c) mapa de la filiació de les llengües romàniques.

a) ROMÀNIA

Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques)

Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental. La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines (AMICA portuguès, castellà, català amiga) i manté la -s del llatí (DUOS català dos, francès antic deus). La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar (italià amica) i perd la -s (italià due).

No tots els països dominats pels romans en què l’ús del llatí havia arrelat, totalment o parcialment, s’han mantingut, però, lingüísticament dins la Romània: circumstàncies històriques molt diverses feren que d’ençà de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476), especialment durant l’edat mitjana, diferents llengües substituïssin el llatí, o el parlar romànic que l’havia succeït, en els territoris de l’anomenada Romània perduda: el sud de la Gran Bretanya, les terres situades a la riba esquerra del Rin (part meridional dels Països Baixos, Renània, Alsàcia), la Suïssa germànica, la Baviera meridional i Àustria, la meitat occidental d’Hongria, el nord-oest dels Balcans (almenys la costa dàlmata), la Bretanya, les regions costaneres del Magrib i Malta. L’àrea europea de les llengües romàniques, però, no solament ha sofert pèrdues, sinó que també s’ha engrandit: els parlars meridionals italians gairebé han substituït del tot el grec del sud d’Itàlia i de Sicília, i les llengües romàniques ibèriques desplaçaren l’àrab del sud peninsular, on, prèviament, el llarg procés d’arabització havia provocat l’extinció total de les varietats romàniques locals, conegudes amb el nom de mossàrab, extinció que havia representat la inclusió temporal d’una part de la península Ibèrica dins la Romània perduda.

Endemés, hi ha la Romània nova, que comprèn les vastes terres colonitzades a partir del segle XV per pobles romànics europeus (castellans, portuguesos i francesos), on aquests trasplantaren la seva llengua (Amèrica del Sud, Amèrica Central, etc.).

b) SUBSTRAT

Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat. Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català; el cèltic, del francès i de l’occità; l’etrusc, del toscà; etc. Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia; la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació.

Abans d’esdevenir substrat, una llengua ha sofert una fase transitòria de bilingüisme, amb imposició lenta de la llengua d’importació.

SUPERSTRAT

Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.

És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques.

FONT: Gran Enciclopèdia Catalana

c) FILIACIÓ DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

El llatí, la llengua dels romans. 3r d'ESO

Exemple de com parlaven els romans. Una llengua que amb el pas del temps es transformà en diverses llengües europees. En aquest fragment August parla a uns quants senadors.

El mite d'Èdip. Literatura Universal. 1r de Batxillerat.

Heus ací dos enllaços. El primer és una narració que conta el mite de la creació del casal de Tebes. Hi apareix Èdip, protagonista de l'obra de Sòfocles. El segon us porta a la pel·lícula realitzada l'anys 1967 per Pier Paolo Pasolini.

Enllaços:
1. El casal de Tebes
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/thebae.htm

2. Èdip rei de Pier Paolo Pasolini (1967)
https://www.youtube.com/watch?v=okBNgf0yd1Y