Demà és l'examen de lectura del recull de contes de Gianni Rodari i estic segur que després de llegir-lo us heu plantejat preguntes com aquestes.
- Per què es diu contes per telèfon?
- Quins personatges es repeteixen?
- Hi ha lloc per a l'humor i la fantasia?
...
dijous, 8 de novembre del 2012
dimarts, 6 de novembre del 2012
Mercè Rodoreda. Francesc Claramonte. 2n Batx.
Perquè la lectura de La plaça del Diamant de la Rodoreda se us faça més agradosa, us afegesc tres enllaços. El primer respon a la pàgina que té a la UOC. El segon fa referència a la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el tercer és una proposta de lectura del xtec. A la foto, l'autora somriu de saber-se estimada pels lectors de batxillerat.
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra.php
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diamant/index.htm
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra.php
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diamant/index.htm
divendres, 26 d’octubre del 2012
dijous, 25 d’octubre del 2012
Exercicis d'oracions compostes coordinades i juxtaposades.
EXERCICIS
1. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.
1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.
2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.
3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.
4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.
5. No canta, destrossa les orelles.
6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.
7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.
8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.
2. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.
1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.
2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba als seus pares.
3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.
4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.
5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.
6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan allunyat.
7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la Carme.
8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.
9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.
1. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.
1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.
2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.
3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.
4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.
5. No canta, destrossa les orelles.
6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.
7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.
8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.
2. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.
1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.
2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba als seus pares.
3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.
4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.
5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.
6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan allunyat.
7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la Carme.
8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.
9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Les funcions sintàctiques en l'oració simple. Francesc Claramnte.4ESOB.
LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES EN L'ORACIÓ SIMPLE
· ÍNDEX
· 1. SUBJECTE
· 2. PREDICAT 2.1. COMPLEMENT DIRECTE 2.2. COMPLEMENT INDIRECTE 2.3. ATRIBUT 2.4. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL 2.5. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL 2.6. COMPLEMENT PREDICATIU
· SUBJECTE ● la concordança ● En català el subjecte ha de concordar en persona i en nombre amb el verb. Els nois realitzaren la tasca ràpidament. El noi realitzà la tasca ràpidament.
· PREDICAT El predicat està format per un verb + els complements verbals que són: a)Complement directe (CD) b)Complement indirecte (CI) c)L'atribut (Atr.) d)Complement circumstancial (CC) e)Complement predicatiu (C.Pred.) f) Complement de règim verbal (CRV)
· COMPLEMENT DIRECTE (CD) ● Complement obligatori de molts verbs. És un SN que expressa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb. ● Per saber si un SN és CD s’ha de realitzar la substitució pronominal: SN det. → EL, LA, ELS, LES Envia l'article a la revista. L'envia a la revista. SN indet → en Van trobar bolets. En van trobar. SN neutre (això, allò, res, or. sub.) → HO Em va dir allò. M’ho va dir.
· COMPLEMENT INDIRECTE (CI) ● Té forma de S.Prep. que comença per la preposició a o per a i designa el destinatari de l’acció expressada pel verb. ● Per saber si un S.Prep. és CI s’ha de realitzar la substitució pronominal: S.Prep [sing] → LI Compra una camisa al pare. Li compra una camisa. S.Prep. [pl] → ELS Compra una camisa als pares. Els compra una camisa
· L'ATRIBUT ● Complement obligatori requerit pels verbs ser, estar, semblar i paréixer. També d'altres verbs com esdevenir, romandre, tornar-se... L’atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment té forma de S.Adj. o SN, però també pot ser un S.Prep.: S.Adj: La Mireia està boja. SN: El Robert és el metge de la vila. Sprep: Aquesta peça sembla de goma. La camisa és de Caixmir ● Substitució pronominal: Atr. det (SN det) → EL, L, ELS, LES El Robert l'és. Atr. indet. → HO La Mireia ho està.
· COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL ● El complement circumstancial és un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l’acció (temps, lloc, manera, quantitat…). ● Pot fer aquesta funció el S.Adv. però també el SN o el S.Prep: S.Adv: L’aeronàutica es desenvolupa ràpidament. SN: Farem la pel·lícula aquest mes. S.Prep: Desa els bolígrafs al calaix ● El complement circumstancial se substitueix pel pronom feble HI quan és un CC de manera o introduït per qualsevol prep. que no siga de. Ex. Viuen a la Vall d'Uixó. Hi viuen. Quan es tracte d'un S.Prep. introduït per de llavors se substituirà pel pronom feble EN. Ex. Perot va fugir d'ací. Perot en va fugir.
· COMPLEMENT PREDICATIU ● El complement predicatiu és un complement optatiu que modifica el subjecte o el CD. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar. ● Fan aquesta funció els S.Adj i els SN. La Irene es vesteix molt extremada ● El complement predicatiu se sol substituir pel pronom feble hi. Ex. La mainada corria esverada. Hi corria
· COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL ● És un complement obligatori exigit per certs verbs. ● Té la forma de S.Prep., ja que la preposició que acompanya és necessària perquè tinga sentit. Les preposicions més habituals són a, de, en, per i amb. Sovint pensava en la seua mala sort. ● substitució pronominal. Se substitueix per EN si està construït amb la preposició de: Es preocupen dels problemes del barri. Se’n preocupen . Se substitueix per HI en la resta de preposicions: Els amenaçava amb el bastó. Els hi amenaçava.
diumenge, 23 de setembre del 2012
Oda a La pàtria. Francesc Claramonte. 4tESOB.
Heus ací l'oda d'Aribau,
La pàtria
(I)
A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
(II)
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
(III)
¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dols pais en ales jo'm trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
(IV)
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
(V)
En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
(VI)
Ix,doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
Que puga l'home en cor gravar la mà del cel
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
La pàtria
(I)
A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
(II)
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
(III)
¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dols pais en ales jo'm trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
(IV)
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
(V)
En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
(VI)
Ix,doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
Que puga l'home en cor gravar la mà del cel
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
diumenge, 17 de juny del 2012
Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Francesc Claramonte. 1r de Batx.
Per a tots aquells que us esteu llegint Vida privada, cliqueu en el següent enllaç que us portarà a un article que esmenta els elements fonamentals de l'obra i a una entrevista feta a Joan de Sagarra fill de l'autor.
Article sobre Vida privada
Article sobre Vida privada
dimecres, 6 de juny del 2012
Oracions amb SE. Francesc Claramonte. 1r de Batx.
Digueu si el pronom SE fa que l’oració sigui impersonal, passiva, reflexiva, recíproca o, simplement, el verb és pronominal:
La Maria i en Pere es truquen cada dia.
En Joan es dutxa cada matí.
Els germans es discuteixen sovint.
Aquests problemes es discuteixen cada any.
Es corre massa per la carretera.
Es miren com dos enamorats.
Es posen nerviosos quan tenen un examen.
Es va empassar un pinyol d’oliva.
Es compra massa en aquesta societat de consum.
S’han confirmat els rumors sobre el seu embaràs.
Es va enamorar d’aquell actor de cine americà.
Es recorda sempre del viatge de l’any passat.
Es venen solucions màgiques per aprovar.
No s’avenia amb el seu germà.
Es reflexiona poc sobre el passat.
La Maria i en Pere es truquen cada dia.
En Joan es dutxa cada matí.
Els germans es discuteixen sovint.
Aquests problemes es discuteixen cada any.
Es corre massa per la carretera.
Es miren com dos enamorats.
Es posen nerviosos quan tenen un examen.
Es va empassar un pinyol d’oliva.
Es compra massa en aquesta societat de consum.
S’han confirmat els rumors sobre el seu embaràs.
Es va enamorar d’aquell actor de cine americà.
Es recorda sempre del viatge de l’any passat.
Es venen solucions màgiques per aprovar.
No s’avenia amb el seu germà.
Es reflexiona poc sobre el passat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)