Cancelleria
Reial
La
Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de
“normalització lingüística” de la Corona d'Aragó creada al
segle XIII. La va fundar Jaume I l'any 1276, i s’ocupava de la
redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions,
lletres reials o llicències, entre d'altres. Jaume I, quan la va
crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València
fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores,
tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos
es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de
la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes
les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya,
la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de
Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un
mateix model lingüístic.
Integrada
a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina
dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots
els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Aquesta
escrivania reial va ser organitzada a partir del segle XIII i la
componien una sèrie de funcionaris que tenien cura de tota la
documentació reial.
La
Cancelleria va esdevenir un focus cultural -com ho havien estat els
monestirs durant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any
1373, quan s’hi va aplegar un grup de copistes per a la
transcripció de llibres
La
prosa de la Cancelleria seguia els formularis medievals de la
retòrica epistolar. La majoria de funcionaris eren bons coneixedors
de l'Ars Dictandi,títol que es donava als tractats de retòrica
epistolars que foren utilitzats a les cancelleries medievals,
especialment durant els segles XI al XIV. Aquests tractats contenien
regles i exemples de com redactar les salutacions, els preàmbuls i
les elocucions -el cos o nucli- dels documents, amb preceptes sobre
gramàtica, construccions, figures retòriques, sentències i sobre
el cursus o ritme de la frase.
Com
que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és
gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les
directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic
de la burocràcia i de la política. La influència llatina anà
modelant el català sense violentar-lo.
Allò
que crida més l'atenció és la notable uniformitat que va assolir
l'idioma oficial de la Cancelleria, que s'aconseguí implantar en la
llengua escrita de tot el domini lingüístic.
La
llengua escrita era una mena de koiné literària i administrativa,
per sota de la qual bategava amb força una llengua viva més
variada. Les antigues variants del català o llatí vulgar no eren
gaire evidents. La raó d'aquesta uniformitat obeïa al fet que la
llengua de les Illes i del País Valencià era una llengua que
s'havia expandit per la conquesta en unes terres fortament
arabitzades.
La
formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la
documentació en català, aragonès i llatí, influí perquè la
llengua assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat,
amb què aconseguí maduresa i fixació.La Cancelleria, amb la seva
pràctica diària, va contribuir de manera definitiva a millorar i
fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van
escriure obres molt notables.
A
partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els
documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar clàssic
o humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud dels
formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins,Ciceró
principalment, i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir
la llengua vernacla amb els recursos del llatí. Això donà lloc a
una prosa catalana flexible i madura, que incorpora cultismes en gran
proporció, però que s'ajusta amb mesura i gust a la sintaxi
llatina, amb la tendència al període llarg i amb extensió de la
cadència a
tota frase, sense limitar-se a les clàusules darreres. El principal
exponent d'aquesta nova etapa és Bernat Metge.
