Plànol de l'Hades. Literatura UNiversal.

Odisseu al món dels morts: l'Hades.

Pauta per a l'anàlisi sintàctica. Francesc Claramonte 2n ESO

Aquesta pauta us ajudarà a l'anàlisi sintàctica:

1. Identifiqueu els dos constituents de l'oració: subj. + pred.
2. Identifiqueu el nucli del subjecte i el nucli del predicat. Us ajudarà
a) la relació de concordança ja que el subjecte ha de concordar en nombre i persona amb el verb.
b) el sentit o significat de l'oració (semàntica).

Els evangelis. Literatura Universal.

Què són els evangelis canònics i els apòcrifs? Quins i quants són?

Els evangelis canònics són els reconeguts per l'Església catòlica com aquells que transmeten autènticament la tradició apostòlica i estan inspirats per Déu. Són quatre i només quatre: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Així ho va proposar expressament sant Ireneu de Lió a la fi del s. II (Adv. Hae . 3.11.8-9) i així ho ha mantingut  l'Església, proposant-ho finalment com a dogma de fe en definir el cànon de les Sagrades Escriptures al concili de Trento (1545-1563).

La composició d'aquests evangelis enfonsa les arrels en tot allò que els apòstols van veure i van escoltar estant amb Jesús i en les aparicions que van tenir d'ell. De seguida els mateixos apòstols, complint el mandat del Senyor, van predicar la Bona Notícia (o evangeli) sobre ell i de la salvació que porta a tots els homes, i es van anar formant comunitats de cristians a Palestina i a fora (Antioquia, ciutats de l’Àsia Menor, Roma, etc.). En aquestes comunitats, les tradicions van anant prenent forma de relats o d'ensenyaments sobre Jesús, sempre sota la tutela dels apòstols que n’havien estat testimonis. En un tercer moment aquestes tradicions van ser posades per escrit, integrant-les en una narració a manera de biografia del Senyor. Així van sorgir els evangelis per a ús de les comunitats a les quals anaven destinats. El primer, sembla que va ser Marc o potser una edició de Mateu en hebreu o arameu més breu que l'actual; els altres tres van imitar aquest gènere literari. En aquesta labor, cada evangelista va escollir algunes coses de les moltes que es transmetien, va sintetitzar altres i tot ho va presentar atenent a la condició dels seus lectors immediats. Que els quatre van gaudir de la garantia apostòlica es reflecteix en el fet que van ser rebuts i transmesos com a escrits pels mateixos apòstols o per deixebles directes seus: Marc de Pere, Lluc de Pau.

Els evangelis apòcrifs són aquells que l'Església no va acceptar com tradició apostòlica autèntica, encara que normalment es presentaven sota el nom d'algun apòstol. Van començar a circular molt d’hora, i ja se'ls cita en la segona meitat del s. II; però no gaudien de la garantia apostòlica com els quatre reconeguts i, a més, molts d'ells contenien doctrines que no estaven d'acord amb l'ensenyament apostòlic. “Apòcrif” primer va significar “secret”, en tant que eren escrits que es dirigirien a un grup especial d'iniciats i eren conservats per aquest grup; després va passar a significar inautèntic i fins i tot herètic. A mesura que va passar el temps, el nombre d'aquests apòcrifs va créixer enormement, tant per a donar detalls de la vida de Jesús que no explicaven els evangelis canònics (per ex. els apòcrifs de la infància de Jesús), com per a posar sota el nom d'algun apòstol ensenyaments divergents dels de l'Església (per ex. evangeli de Tomàs). Orígenes d'Alexandria (+ 245) escrivia: “L'Església té quatre evangelis; els heretges, moltíssims”.

Entre les informacions dels Pares, els conservats per la pietat cristiana i els testimoniats d'una manera o altra en papirs, el nombre d’evangelis apòcrifs coneguts és una mica superior a cinquanta.

1r de Batxillerat. Relacions de significant i significat.

Heus ací una descripció amb exemples de les relacions entre el significant i el significat.



Enllaç:
http://liceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/semantica/relacions_sentit/significat_lexic.html#Contrastos_

Les avantguardes. 4t d'ESO. Francesc Claramonte.

Afegesc un extracte de la pel·lícula de Vertov A man with a movie camera de l'any 1929. Una mostra de l'experimentació en el cinema. En la pel·lícula es mostra la capacitat del llenguatge del cinema com a eina de comunicació de la modernitat. Contemporàniament el músic Michel Nyman va experimentar sobre l'experiment i reproduí amb nous materials pla a pla l'obra de Vertov.

Obra original:
https://www.youtube.com/watch?v=7ZkvjWIEcoU


Obra de Michel Nyman:
https://www.youtube.com/watch?v=tL44pRLsjPE

Biografia sobre F. Kafka. Lectura de 1r de Batxillerat.

Entrevista a Emilio Campmany sobre la biografia de l'autor de La metamorfosi. A més, també podeu revisar la part del blog: Literatura Universal (àudio i vídeo) on trobareu la pel·lícula Kafka de l'Steven Sodebergh (1991)


https://www.youtube.com/watch?v=ysQAtSe6sDw

Cyrano de Bergerac. Pel·lícula. Literatura Universal.

Fragment de l'inici de la pel·lícula Cyrano de Bergerac (1990) amb l'actor Gerard Depardieu. Basada en l'obra de teatre d'Edmond Rostand (1897).
En aquest tall es pot apreciar els models del teatre clàssic francès.

Enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=UZN2aN1LPH0&t=69s

La Cancelleria Reial. 3r d'ESO

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de “normalització lingüística” de la Corona d'Aragó creada al segle XIII. La va fundar Jaume I l'any 1276, i s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres. Jaume I, quan la va crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. 

Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Aquesta escrivania reial va ser organitzada a partir del segle XIII i la componien una sèrie de funcionaris que tenien cura de tota la documentació reial. 

La Cancelleria va esdevenir un focus cultural -com ho havien estat els monestirs durant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any 1373, quan s’hi va aplegar un grup de copistes per a la transcripció de llibres

La prosa de la Cancelleria seguia els formularis medievals de la retòrica epistolar. La majoria de funcionaris eren bons coneixedors de l'Ars Dictandi,títol que es donava als tractats de retòrica epistolars que foren utilitzats a les cancelleries medievals, especialment durant els segles XI al XIV. Aquests tractats contenien regles i exemples de com redactar les salutacions, els preàmbuls i les elocucions -el cos o nucli- dels documents, amb preceptes sobre gramàtica, construccions, figures retòriques, sentències i sobre el cursus o ritme de la frase. 

Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política. La influència llatina anà modelant el català sense violentar-lo.

Allò que crida més l'atenció és la notable uniformitat que va assolir l'idioma oficial de la Cancelleria, que s'aconseguí implantar en la llengua escrita de tot el domini lingüístic. 

La llengua escrita era una mena de koiné literària i administrativa, per sota de la qual bategava amb força una llengua viva més variada. Les antigues variants del català o llatí vulgar no eren gaire evidents. La raó d'aquesta uniformitat obeïa al fet que la llengua de les Illes i del País Valencià era una llengua que s'havia expandit per la conquesta en unes terres fortament arabitzades.

La formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentació en català, aragonès i llatí, influí perquè la llengua assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat, amb què aconseguí maduresa i fixació.La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, va contribuir de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

A partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar clàssic o humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud dels formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins,Ciceró principalment, i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua vernacla amb els recursos del llatí. Això donà lloc a una prosa catalana flexible i madura, que incorpora cultismes en gran proporció, però que s'ajusta amb mesura i gust a la sintaxi llatina, amb la tendència al període llarg i amb extensió de la cadència a tota frase, sense limitar-se a les clàusules darreres. El principal exponent d'aquesta nova etapa és Bernat Metge.