dilluns, 14 de gener del 2019

Anatomia d'una assassinat de Gemma Pascual. Francesc Claramonte 2n ESO A-B

Ressenya feta a la revista Lletres valencianes número 20 sobre la lectura obligatòria d'aquesta segona avaluació: Anatomia d'un assassinat. A més també teniu l'enllaç per arribar a la GUIA DE LECTURA.

Mireia no pot celebrar el seu setzé aniversari com havia previst. Encara no havia començat la festa quan dos agents de la policia criden al timbre per dir a la família que han trobat la seua cunyada Glòria estrangulada al garatge de sa casa. La policia creu que es tracta d’un cas de violència de gènere.Un testimoni diu haver vist Miquel, germà de Mireia, matar la seua dona, i el Miquel no apareix, com si se l’haguera empassat la terra.
Sols Mireia confiarà des del primer moment en la innocència del seu germà. Abandona temporalment les classes de l’institut, i d’amagades dels seus pares la jove segueix el seu instint i les pistes que va trobant en la seua recerca pertractar de trobar Miquel i provar que és innocent. La feina a la qual es dedicava Glòria li proporciona vincles entre l’assassinat i uns obscurs negocis immobiliaris que no són fàcils de destapar. El relat està ambientat en la ciutat de València i para atenció en el barri de Russafa i el barri xinés, estenent-se en algunes idees amb les que s’ha identificat a aquests barris en els últims anys: immigració,multiculturalitat i convivència d’edificis antics i de nova construcció a Russafa; prostitució, delinqüència, pobresa i degradació, en relació al barri xinés.
El relat tracta d’abordar d’una forma transversal algunes problemàtiques de la ciutat, com el trànsit, incorpora missatges explícits amb arrels teòrics sobre la violència de gènere, com és el cas d’un dels arguments que fa servir la jove per defensar el germà: «el meu germà estimava la dona com una persona, no com un objecte».
A la contraportada s’ha canviat en les diverses ocasions en què es cita el nom de la protagonista, Mireia, pel d’Aitana, que no existeix en el relat, probablement fruit d’una errada. La narració de Gemma Pasqual és fluida, la trama no deixa qüestions sense resoldre, el personatge protagonista mostra sobretot iniciativa, encara que massa potser, per tractar-se d’una jove de setze anys. La història es guanya l’atenció del lector, que pot seguir el fil dels esdeveniments amb facilitat i amb una seguida coherent i ben lligada, tot i que als personatges els falta complexitat, l’actitud, que no les paraules, dels pares sembla distant i desentesa per a la magnitud dels esdeveniments i els assumptes sobre els que tracta la jove, com la lectura i comprensió dels documents comptables d’una empresa, o la facilitat amb què les proves van apareixent superen en ocasions la versemblança exigible per al sosteniment d’una, d’altra banda, interessant història per a un lector molt jove.

ENLLAÇ A LA GUIA DE LECTURA

dilluns, 17 de desembre del 2018

La figura de Ramon Llull. 1r de Batxillerat.

Us presentem quatre enllaços per conèixer l'obra de Ramon Llull. Els dos primers són dos llocs web que analitzen la seua obra, en  canvi els dos darrers són dos documentals sobre la seua vida.
Enllaços:

1. Enllulla't.
2. Ramon Llull. UOC.

3. La nostra gent. Ramon Llull.                   
http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-nostra-gent-ramon-llull/3662460/

4. Jo, Ramon Llull. TV3.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-ramon-llull/jo-ramon-llull/video/5617793/

dimarts, 4 de desembre del 2018

Els trobadors. 1r de Batxillerat.

Us presentem dos mapes i un enllaç:  en el primer es veu l'extensió de la llengua occitana i els seus dialectes, en el segon hi ha les terres d'Occitània i la Corona d'Aragó al segle XII. L'enllaç us duu a un lloc web sobre els trobadors.

Extensió de l'occità:




Occitània i la Corona d'Aragó al segle XII:



Enllaç: els trobadors.




dimarts, 20 de novembre del 2018

Camí de sirga de Jesús Moncada.

En l'enllaç trobareu alguns dels comentaris que s'han fet sobre l'obra de Jesús Moncada.

Enllaç:
https://www.escriptors.cat/autors/moncadaj/pagina.php?id_sec=531

dilluns, 19 de novembre del 2018

El català llengua romànica. 1r de Batxillerat.



Per entendre els orígens de la llengua catalana us presentem:
a) definició de la romània lingüística.
b) definició de substrat i superstrat. 
c) mapa de la filiació de les llengües romàniques.

a) ROMÀNIA
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques)
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental Romània oriental. La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines (AMICA portuguès, castellà, català amiga) i manté la -s del llatí (DUOS català dos, francès antic deus). La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar (italià amica) i perd la -s (italià due).
No tots els països dominats pels romans en què l’ús del llatí havia arrelat, totalment o parcialment, s’han mantingut, però, lingüísticament dins la Romània: circumstàncies històriques molt diverses feren que d’ençà de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476), especialment durant l’edat mitjana, diferents llengües substituïssin el llatí, o el parlar romànic que l’havia succeït, en els territoris de l’anomenada Romània perduda: el sud de la Gran Bretanya, les terres situades a la riba esquerra del Rin (part meridional dels Països Baixos, Renània, Alsàcia), la Suïssa germànica, la Baviera meridional i Àustria, la meitat occidental d’Hongria, el nord-oest dels Balcans (almenys la costa dàlmata), la Bretanya, les regions costaneres del Magrib i Malta. L’àrea europea de les llengües romàniques, però, no solament ha sofert pèrdues, sinó que també s’ha engrandit: els parlars meridionals italians gairebé han substituït del tot el grec del sud d’Itàlia i de Sicília, i les llengües romàniques ibèriques desplaçaren l’àrab del sud peninsular, on, prèviament, el llarg procés d’arabització havia provocat l’extinció total de les varietats romàniques locals, conegudes amb el nom de mossàrab, extinció que havia representat la inclusió temporal d’una part de la península Ibèrica dins la Romània perduda.
Endemés, hi ha la Romània nova, que comprèn les vastes terres colonitzades a partir del segle XV per pobles romànics europeus (castellans, portuguesos i francesos), on aquests trasplantaren la seva llengua (Amèrica del Sud, Amèrica Central, etc.).

b) SUBSTRAT
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat. Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català; el cèltic, del francès i de l’occità; l’etrusc, del toscà; etc. Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia; la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació.
Abans d’esdevenir substrat, una llengua ha sofert una fase transitòria de bilingüisme, amb imposició lenta de la llengua d’importació.

SUPERSTRAT
Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.
És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques.

FONT: Gran Enciclopèdia Catalana

c) FILIACIÓ DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES




dilluns, 12 de novembre del 2018

El llatí, la llengua dels romans. 3r d'ESO

Exemple de com parlaven els romans. Una llengua que amb el pas del temps es transformà en diverses llengües europees. En aquest fragment August parla a uns quants senadors.




dilluns, 5 de novembre del 2018

El mite d'Èdip. Literatura Universal. 1r de Batxillerat.

Heus ací dos enllaços. El primer és una narració que conta el mite de la creació del casal de Tebes. Hi apareix Èdip, protagonista de l'obra de Sòfocles. El segon us porta a la pel·lícula realitzada l'anys 1967 per Pier Paolo Pasolini.

Enllaços:
1. El casal de Tebes
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/thebae.htm

2. Èdip rei de Pier Paolo Pasolini (1967)
https://www.youtube.com/watch?v=okBNgf0yd1Y

dimarts, 30 d’octubre del 2018

El cervell perdut. Francesc Claramonte. 2n ESO A-B

Ací teniu l'enllaç on trobareu la proposta didàctica sobre la novel·la de la Mercè Company El cervell perdut.  Aquesta proposta queda dividida en tres parts a) Abans de llegir, b) Tot llegint i  c) Havent llegit.
Fóra interessant que la treballàsseu per entrendre millor el llibre.

http://www.xtec.cat/~lrius1/company/contenidor.htm