LES
PERÍFRASIS VERBALS
Una
perífrasi verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli
verbal, en el qual un d’ells actua com a auxiliar.
LES
PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ
|
|
Obligació
personal
|
Obligació
impersonal
|
HAVER
DE + INFINITIU
Ex.:
Heu de córrer més.
CALDRE
QUE + SUBJUNTIU
Ex.:
Cal que corregueu
més
SER
NECESSARI/MENESTER + QUE + SUBJUNTIU
Ex.:
És necessari que
corregueu més
|
HAVER-SE
DE + INFINITIU
Ex.:
S’han de
respectar els drets humans
CALDRE
+ INFINITIU
Ex.:
Cal respectar els senyals de trànsit.
|
SÓN
INCORRECTES LES FORMES SEGÜENTS
|
TENIR
QUE + INFINITIU. Ex.: Tinc
que afanyar-me.
|
SER
PRECÍS. Ex.: És
precís que vingues demà.
|
HAVER-HI
QUE + INFINITIU. Ex.: Hi ha que arribar abans de les set.
|
|
Encara
que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar
l’obligació amb les estructures següents:
-
IMPERATIU: respecteu
les plantes.
-
IMPERSONAL: s’agafen
les xulles i es frigen.
Noteu
que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre
no semble tan categòrica.
LES
PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT
Normalment
amb valor de present i de passat.
DEURE
+ INFINITIU.
(Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte com
probablement,
segurament,
potser, tal volta, tal
vegada, etc.). Ex.:
Deuen ser les cinc de
la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la matinada.
INCORRECCIONS
MÉS COMUNES.
A.
No són correctes els usos del futur
i el condicional
per a l’expressió
de la probabilitat. En comptes de dir “seran
les cinc de la vesprada” i
“seria la teua
cosina qui va telefonar ahir” és
preferible dir “deuen
ser les cinc de la vesprada” i
“degué ser la teua
cosina qui va telefonar ahir”.
B.
No podem utilitzar la preposició “de”
entre el verb auxiliar i l’infinitiu. Deuen
de venir totes/Deuen
venir totes.
C.
No és correcte l’ús d’igual com a adverbi de
possibilitat. No sé qui farà la melmelada, igual et toca fer-la
a tu/No sé qui farà la melmelada, potser et toca fer-la a tu.