Article publicat a el periódic El matí en la seua versió digital.
L’alleujament
de qui ja ha acabat amb el conflicte d’identitats perquè una de
les dues s’ha imposat de forma definitiva i irreversible.
Tenim
tanta afició avui dia a les novetats que comentar aquesta novel·la
de Joan-Lluís Lluís pot semblar fora de lloc o de temps. Un
anacronisme. Potser ho és. Però és impossible llegir-la i no
adonar-se alhora de diverses realitats: de la capacitat creativa de
l’autor i, ultra això, de la riquesa de variants geogràfiques
d’una llengua que al nord del domini lingüístic està gairebé
escombrada però que alguns hi conreen amb tossuderia.
'El
dia de l’ós' aborda
la tornada a Prats de Molló de la Bernadette arran del suïcidi de
la seva mare. La dona ha canviat de vida a Barcelona i tornar al mas
on encara viu el pare l’obligarà a acarar els fantasmes del
passat: els motius del suïcidi de la mare, la relació nefasta amb
el pare i un amor interromput amb en Daniel, que s’ha casat i és
pare de família.
Però
més enllà de l’argument, l’interès de la novel·la rau en la
creació d’una atmosfera ben particular. I és que el Prats de
Molló que hi apareix és una barreja entre l’actual i el de les
primeres dècades de l’ocupació francesa. Un Prats de Molló mític
on és viva la memòria del mariscal Chamilly, vencedor dels angelets
de la terra al coll de la Regina (1670), i es pateix l’estatge dels
soldats –les famílies sofreixen allotjaments forçosos, com en els
temps anteriors a la construcció generalitzada de casernes. Pel que
fa als soldats, se’ls veu a través del prisma del segle XVII: algú
“deixa anar un rot de ràbia en veure un tinent a cavall”, se’ls
avorreix perquè volen el millor llit de la millor cambra, n’hi ha
que escupen dins el pot de la confitura que menjaran i couen la
fruita amb llimacs o s’esmenta la demolició de cases dels rebels.
Els militars, a més, no estan sols en la tasca d’assimilació
cultural, ja que compten amb l’ajut entusiasta del batlle i del
mestre.
Pel
que fa al tema, és un llibre sobre els prejudicis però, sobretot,
sobre la covardia. En aquell Prats reclòs sobre si mateix, tancat i
supersticiós, on conviuen el sexe malaltís i l’obsessió
puritana, la tornada de la Bernadette és percebuda com una amenaça.
Sobretot quan, simultàniament, torna a l’ós a donar senyals de
vida. L’ós, que era el vençut, i que és protagonista d’una
profecia: “Quan tornaran els óssos, els francesos marxaran” (p.
44). Aquella profecia, que en el passat havia estat motiu
d’esperança, amb el temps s’ha convertit en amenaça. Així que
quan matin l’ós, la veu narrativa farà aquesta reflexió sobre la
identitat i oblit: “Ja no han de patir de no ser més francesos a
trenc d’alba” (p. 100). És l’alleujament de qui ja ha acabat
amb el conflicte d’identitats perquè una de les dues s’ha
imposat de forma definitiva i irreversible.
'El
dia de l’ós',
per la brevetat i intensitat, és una novel·la recomanable per a
aquells que vulguin saber a la vegada què va significar el tractat
dels Pirineus (1659) per a aquells que vivien nord enllà de la nova
ratlla i comprovar com veu la realitat nord-catalana un escriptor poc
inclinat a la indulgència
Andreu Gonzàlez.
El matí. Digital (modificat)
