dimecres, 29 de febrer del 2012
Examen de la lectura: Camí de sirga. 4tB. Francesc Claramonte
Per a tots aquells que reviseu el blog el dia d'abans de l'examen, ací teniu una xicoteta ajuda. Us he penjat a la part de vídeos musicals la cançó de Mazoni Tots Sants. Escolteu-la i reflexioneu. Si en treieu la clau no tindreu cap problema per entrendre la novel·la del Moncada.
divendres, 17 de febrer del 2012
Jesús Moncada. 4t ESO Francesc Claramonte i Carme Duato
A tots aquells que estigueu gaudint amb la lectura de Camí de sirga, us hem afegit un enllaç a la part de literatura perquè pugueu aprofundir en l'obra i l'autor.
dijous, 22 de desembre del 2011
GUANYADORS DEL CONCURS DE FELICITACIONS DE NADAL PER SMS
1r Premi
Cristina de la Rosa Garcia (1r A)
2n Premi
Àlex Alventosa (3r B)
3r Premi
Marina Esteve Garcia (1r A)
Cristina de la Rosa Garcia (1r A)
2n Premi
Àlex Alventosa (3r B)
3r Premi
Marina Esteve Garcia (1r A)
dimarts, 20 de desembre del 2011
Exercicis d'accentuació i dièresi. 4t B. Francesc Claramonte
Hola a tots us penge unes activiats sobre l'accent i la dièresi que heu de realitzar durant les vacances. Bon treball.
EXERCICIS
1. Poseu accent o dièresi en les paraules que en necessiten:
raim empudeint Biscaia fluidesa Marraqueix obeiria
linguistic taut arruinar aillament megalit aillar
roi traidor Raul Ucraina obeieu paisos
egoista suicidi ruina Himalaia creiem podium
proisme ensaimada obeix oboe proteina beneir
seua trait diurn fruita reinstaurar seduida
suissa agraiment elit homogeneitat dioptria enquesta
2. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent:
El forat de la capa d’ozo sobre l’Antartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en l’actualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa d’ozo ha disminuit un 60% en relacio amb l’espessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en l’edicio d’ahir la revista britanica Nature.Aquesta es la conclusio d’una serie d’analisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozo, el 1985. «Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es l’acceleracio de l’engrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys», afirma Shanklin.
3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema d’acne.
b) El consol suis va agrair la col·laboracio als paisos del Tercer Mon.
c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les mans; tot seguit la medul·la i ara l’aturada cardiaca.
d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.
e) La neta de la mora venia te i cafe molt.
f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.
g) Els empresaris venen la fabrica perque s’han arruinat amb l’increment de la quota que l’associacio els ha atribuit.
h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i l’ensaimada.
i) Marius ha traduit una poesia europeista.
j) Els veins deien que han produit denou imatges maniqueistes.
4. Poseu els accents i les dièresis que falten en El menu no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca mes important en redaccio; s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuacio, etc.; s’hi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure, escriure i rescriure. Tambe es repassa l’equipament minim de l’autor i es presenten raons poderoses per aprofitar l’eina de l’escriptura en benefici personal. A part de mostrar la tecnica de la lletra, m’agradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-s’ho be escrivint. Reivindicare l’us actiu de l’escriptura per a l’oci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptat)
EXERCICIS
1. Poseu accent o dièresi en les paraules que en necessiten:
raim empudeint Biscaia fluidesa Marraqueix obeiria
linguistic taut arruinar aillament megalit aillar
roi traidor Raul Ucraina obeieu paisos
egoista suicidi ruina Himalaia creiem podium
proisme ensaimada obeix oboe proteina beneir
seua trait diurn fruita reinstaurar seduida
suissa agraiment elit homogeneitat dioptria enquesta
2. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent:
El forat de la capa d’ozo sobre l’Antartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en l’actualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa d’ozo ha disminuit un 60% en relacio amb l’espessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en l’edicio d’ahir la revista britanica Nature.Aquesta es la conclusio d’una serie d’analisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozo, el 1985. «Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es l’acceleracio de l’engrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys», afirma Shanklin.
3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema d’acne.
b) El consol suis va agrair la col·laboracio als paisos del Tercer Mon.
c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les mans; tot seguit la medul·la i ara l’aturada cardiaca.
d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.
e) La neta de la mora venia te i cafe molt.
f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.
g) Els empresaris venen la fabrica perque s’han arruinat amb l’increment de la quota que l’associacio els ha atribuit.
h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i l’ensaimada.
i) Marius ha traduit una poesia europeista.
j) Els veins deien que han produit denou imatges maniqueistes.
4. Poseu els accents i les dièresis que falten en El menu no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca mes important en redaccio; s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuacio, etc.; s’hi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure, escriure i rescriure. Tambe es repassa l’equipament minim de l’autor i es presenten raons poderoses per aprofitar l’eina de l’escriptura en benefici personal. A part de mostrar la tecnica de la lletra, m’agradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-s’ho be escrivint. Reivindicare l’us actiu de l’escriptura per a l’oci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptat)
dimarts, 13 de desembre del 2011
CONCURS SMS DE FELICITACIONS DE NADAL I CAP D'ANY
BASES:
Podrà participar l’alumnat del centre matriculat a ESO i Batxillerat.Cada participant podrà enviar un únic missatge, redactat obligatòriament en valencià, que haurà de respectar les normes ortogràfiques. Es podrà fer ús de les abreviatures i emoticons que s’hi especifica a l’annex.
Els missatges han de ser originals i respectar el tema: Felicitacions de Nadal i Cap d’Any.
Els participants enviaran l’SMS al número 618495366 i 699198148 entre els dies 16 i 21 de desembre de 2011 i lliuraran al professorat del Departament de Valencià un sobre amb la informació següent: En la part exterior haurà d’anar escrit el número de mòbil a través del qual s’hi ha tramés el missatge, i a l’interior, hi apareixerà transcrit i i s’hi faran constar les dades del participant (nom, cognoms, curs i grup).
Els missatges tindran una extensió màxima de 150 caràcters.
El jurat atorgarà 3 premis:
1r premi: 20 euros.
2n premi: 15 euros.
3r premi: 10 euros.
El lliurament dels premis es farà el dia 22 de desembre de 2011.
Els guanyadors seran informats de la resolució, i a més a més, aquesta s’hi farà pública al bloc del Departament (depvalbotànic.blogspot) el dia 22 de desembre de 2011.
Els premis s’hauran de recollir obligatòriament el dia assenyalat. (Si el guanyador no s’hi presenta a l’acte de lliurament, s’entendrà que renúncia al guardó).
La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases.
La Vall d’Uixó, desembre del 2011
Annex
$- diners
(=_=)- adormit
*- angelelet,fer un petó, petonet
+- mes, suma
+3sa- mestressa
+a- massa
+o-- més o menys
-$- barat
--:)- sóc punk1 /1a-
un/una10- adéu-
deu10!- adeu!
1000b7s- mil besets
1b7- un beset
1b7- un beset
ofi6- oficis
1itt- unitat
1nik- únic
1pto- un petó
2ifik- dosificar
2mes- només
xo- però
3bual- tribunal
3nk- trencar
3st- traster
4u- per tu, per a tu
6plau- si us plau
6tlla- cistella
6tma- sistema
7mana- setmana
7mbre- setembre
8-)- duc ulleres i estic content
8dar- buidar
9- nou9c- no ho sé
:(- trist
:)- somriure
:*- un petó
:-#- amb ferros
:-(- quina pena
!- trist
:-)- content
:-)))- riure!
:---)- mentider
:-@- crit
Podrà participar l’alumnat del centre matriculat a ESO i Batxillerat.Cada participant podrà enviar un únic missatge, redactat obligatòriament en valencià, que haurà de respectar les normes ortogràfiques. Es podrà fer ús de les abreviatures i emoticons que s’hi especifica a l’annex.
Els missatges han de ser originals i respectar el tema: Felicitacions de Nadal i Cap d’Any.
Els participants enviaran l’SMS al número 618495366 i 699198148 entre els dies 16 i 21 de desembre de 2011 i lliuraran al professorat del Departament de Valencià un sobre amb la informació següent: En la part exterior haurà d’anar escrit el número de mòbil a través del qual s’hi ha tramés el missatge, i a l’interior, hi apareixerà transcrit i i s’hi faran constar les dades del participant (nom, cognoms, curs i grup).
Els missatges tindran una extensió màxima de 150 caràcters.
El jurat atorgarà 3 premis:
1r premi: 20 euros.
2n premi: 15 euros.
3r premi: 10 euros.
El lliurament dels premis es farà el dia 22 de desembre de 2011.
Els guanyadors seran informats de la resolució, i a més a més, aquesta s’hi farà pública al bloc del Departament (depvalbotànic.blogspot) el dia 22 de desembre de 2011.
Els premis s’hauran de recollir obligatòriament el dia assenyalat. (Si el guanyador no s’hi presenta a l’acte de lliurament, s’entendrà que renúncia al guardó).
La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases.
La Vall d’Uixó, desembre del 2011
Annex
$- diners
(=_=)- adormit
*- angelelet,fer un petó, petonet
+- mes, suma
+3sa- mestressa
+a- massa
+o-- més o menys
-$- barat
--:)- sóc punk1 /1a-
un/una10- adéu-
deu10!- adeu!
1000b7s- mil besets
1b7- un beset
1b7- un beset
ofi6- oficis
1itt- unitat
1nik- únic
1pto- un petó
2ifik- dosificar
2mes- només
xo- però
3bual- tribunal
3nk- trencar
3st- traster
4u- per tu, per a tu
6plau- si us plau
6tlla- cistella
6tma- sistema
7mana- setmana
7mbre- setembre
8-)- duc ulleres i estic content
8dar- buidar
9- nou9c- no ho sé
:(- trist
:)- somriure
:*- un petó
:-#- amb ferros
:-(- quina pena
!- trist
:-)- content
:-)))- riure!
:---)- mentider
:-@- crit
divendres, 18 de novembre del 2011
2n B. El text instructiu.
Us he afegit a la part d'audiovisuals l'enllaç de l'arròs a la cubana segons l'Isma Prados.
dimecres, 9 de novembre del 2011
4ESOB. El realisme, naturalisme i Narcís Oller.Per a tots aquells que a darrera hora hagen decidit estudiar. Francesc Claramonte
Realisme
El Realisme intenta mostra la vida. Per això cal destacar les descripción molt precises, amb frases llargues i una rica adjectivació. Predomina la novel·la per ser el gènere que més es pot aproximar a la realitat. Com es normal comparteix trets amb el seu moviement hereu, el naturalisme. Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Charles Dickens i Dostoievski.
Naturalisme
Va ser un moviment que es produí a finals del segle XIX en la literatura. El seu creador va ser Zola, a França, i després es va estendre per tot occident. Pretén expressar la realitat objectivament i per això es considera una conseqüència del realisme. El naturalisme inclou elements socials fins al moment amagats com poden ser classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... És una literatura social amb un marcat caracter negatiu representada per una classe social, basicament, el proletariat. Al mateix temps l'estil s'ha d'adaptar al registre lingüístic dels parlants, no es busca la bellesa sino mostrar la realitat.
Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassant i les últimes obres de Narcís Oller.
Narcis Oller
Va nàixer a Valls 10 d'agost de 1846 fill d'una benestant. Des de molt petit va quedar orfe de pare. La figura paterna va ser represa per l'oncle matern. Aquest va ser una gran influència cultural i literària amb la participació de Josep Yxart qui va ser el seu guia literari. Estudia dret i es va anar a viure a Barcelona.
Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Cal recordar que estem en una època en la que l'ensenyament es fa en castellà i que el català està encara prohibit. Aleshores no és d'estranyar que els primers textos d'aquest autor foren en castellà. En 1876 va escriure El Pintor Rubio. El motiu del canvi de llengua literària vingué per la influència de Yxart que el va introduir en els cercles culturals renaixentistes. Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del seu cosí i íntim amic, el crític literari Josep Yxart, el decidiren a endinsar-se en el camí de la novel.la realista, com a camí més escaient per reflectir la societat del seu temps. Els seus contes Sor Sanxa i Isabel de Galceran van guanyar els premis jocflorescos del 79 i 80. La seua obra de llançament va ser La Papallona de 1882). La importància d'aquesta obra radica en el fet de ser la primera novel.la catalana moderna. Certament va haver intents de fer una novel·la moderna però hom considera aquesta com la represa de la novel·la catalana després de la publicació del Tirant lo blanc el 20/11/1490. Novel·la netament Realista relata els canvis socials i de costums qie està patint el seu país i el seu temp Va escriure titols com L'Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural,Vilaniu (1885), descripció de la vida i la política, La Febre d'Or ( 1890-1892) i La Bogeria (1898). Com veiem és l'època de fi de segle on més novel·les trobem, és la seua època més fecunda.
Oller té el propòsit global de reproduir la realitat, tornem al realisme, la societat catalana del seu temps: la Restauració. Per això Oller utilitza recursos literaris que donen unitat i coherència al seu conjunt novel.lístic. Parlem, per exemple, de la reutilització de personatges a diferents novel.les com Vilaniu , La Febre d'Or o La Bogeria. Com ja hem indicat el realisme fa ús d'una classe social, el proletariat, doncs bé com que aquest només es dóna a la ciutat provoca una imitació geogràfica: les obres d'Oller es desenvolupen a Vilaniu i Barcelona, com a oposició món rural/món urbà.
Anys més tard publicarà la que seria la darrera novel.la: Pilar Prim(1906). Aquesta és un intent de deixar la temàtica naturalista. Després d'aquesta novel·la Oller va anar desapareixent del món cultural dedicant-se a fer petits articles i algunes narracions. Va Morir el 1930.
El Realisme intenta mostra la vida. Per això cal destacar les descripción molt precises, amb frases llargues i una rica adjectivació. Predomina la novel·la per ser el gènere que més es pot aproximar a la realitat. Com es normal comparteix trets amb el seu moviement hereu, el naturalisme. Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Charles Dickens i Dostoievski.
Naturalisme
Va ser un moviment que es produí a finals del segle XIX en la literatura. El seu creador va ser Zola, a França, i després es va estendre per tot occident. Pretén expressar la realitat objectivament i per això es considera una conseqüència del realisme. El naturalisme inclou elements socials fins al moment amagats com poden ser classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... És una literatura social amb un marcat caracter negatiu representada per una classe social, basicament, el proletariat. Al mateix temps l'estil s'ha d'adaptar al registre lingüístic dels parlants, no es busca la bellesa sino mostrar la realitat.
Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassant i les últimes obres de Narcís Oller.
Narcis Oller
Va nàixer a Valls 10 d'agost de 1846 fill d'una benestant. Des de molt petit va quedar orfe de pare. La figura paterna va ser represa per l'oncle matern. Aquest va ser una gran influència cultural i literària amb la participació de Josep Yxart qui va ser el seu guia literari. Estudia dret i es va anar a viure a Barcelona.
Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Cal recordar que estem en una època en la que l'ensenyament es fa en castellà i que el català està encara prohibit. Aleshores no és d'estranyar que els primers textos d'aquest autor foren en castellà. En 1876 va escriure El Pintor Rubio. El motiu del canvi de llengua literària vingué per la influència de Yxart que el va introduir en els cercles culturals renaixentistes. Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del seu cosí i íntim amic, el crític literari Josep Yxart, el decidiren a endinsar-se en el camí de la novel.la realista, com a camí més escaient per reflectir la societat del seu temps. Els seus contes Sor Sanxa i Isabel de Galceran van guanyar els premis jocflorescos del 79 i 80. La seua obra de llançament va ser La Papallona de 1882). La importància d'aquesta obra radica en el fet de ser la primera novel.la catalana moderna. Certament va haver intents de fer una novel·la moderna però hom considera aquesta com la represa de la novel·la catalana després de la publicació del Tirant lo blanc el 20/11/1490. Novel·la netament Realista relata els canvis socials i de costums qie està patint el seu país i el seu temp Va escriure titols com L'Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural,Vilaniu (1885), descripció de la vida i la política, La Febre d'Or ( 1890-1892) i La Bogeria (1898). Com veiem és l'època de fi de segle on més novel·les trobem, és la seua època més fecunda.
Oller té el propòsit global de reproduir la realitat, tornem al realisme, la societat catalana del seu temps: la Restauració. Per això Oller utilitza recursos literaris que donen unitat i coherència al seu conjunt novel.lístic. Parlem, per exemple, de la reutilització de personatges a diferents novel.les com Vilaniu , La Febre d'Or o La Bogeria. Com ja hem indicat el realisme fa ús d'una classe social, el proletariat, doncs bé com que aquest només es dóna a la ciutat provoca una imitació geogràfica: les obres d'Oller es desenvolupen a Vilaniu i Barcelona, com a oposició món rural/món urbà.
Anys més tard publicarà la que seria la darrera novel.la: Pilar Prim(1906). Aquesta és un intent de deixar la temàtica naturalista. Després d'aquesta novel·la Oller va anar desapareixent del món cultural dedicant-se a fer petits articles i algunes narracions. Va Morir el 1930.
dimarts, 1 de novembre del 2011
2n ESO.Pràctica de la modalitat oracional. Francesc Claramonte.
Com que s'apropa l'examen, us he afegit un enllaç a la part de llengua perquè pugueu practicar la modalitat oracional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)