Adrià
Gual
Com a
autor teatral la seva producció és plenament modernista, bé que
oscil·la entre l'al·legoria —Nocturn (1896), Arlequí
vividor (1912)— i el naturalisme més estricte: Els pobres
menestrals (1908), Hores d'amor i de tristesa (1918). En
una tendència i en l'altra professà el postulat de l'art per l'art,
que el dugué a actituds d'intransigència els anys de maduresa. Les
seves primeres obres obtingueren una rebuda discreta, com Silenci
(1897), Blancaflor (1899) i L'emigrant (1901);
assolí l'èxit amb Misteri de dolor (1904), drama rural en el
qual els personatges aconsegueixen un notable relleu psicològic.
Drama
rural
Amb la
Renaixença, Eduard Vidal i Valenciano inicià el drama costumista i
rural en català amb Tal faràs tal trobaràs (1865). Frederic
Soler el conreà amb Les joies de la Roser (1866), però
assajà aviat el drama romàntic de tema històric: O rei o res
(1866). El gènere s'incrementà durant els decennis següents i
el mateix Àngel Guimerà el conreà. Els modernistes renovaren el
drama i l'incorporaren al corrent naturalista: els seus representants
més il·lustres foren Santiago Rusiñol i Ignasi Iglésias; s'hi
incorporà Joan Puig i Ferreter els primers anys del s. XX.
Retalls de l'Enciclopèdia catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada