dimarts, 12 de novembre del 2013

LA COHERÈNCIA. Francesc Claramonte. 2n Batxillerat


Llig aquest text i respon les preguntes següents:

COHERÈNCIA

El fet que hi hagi persones que s'enrotllin com una persiana o que se'n
vagin per les branques (que diuen més coses de les necessàries) i, al
contrari, persones lacòniques, que no expliquen prou les coses (que no
diuen tot el que cal), fa pensar que per a cada situació existeix un nombre
5    determinat d'informacions pertinents. Dit d'altra manera hi ha informacions
rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres d'irrellevants, que
són supèrflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber
discriminar aquests dos tipus d'informacions. Per exemple en un curriculum
vitae elaborat per demanar una feina de traductor, cal incloure-hi informacions
10 informacions sobre el coneixement d'idiomes, sobre l'experiència laboral en
aquest camp i en altres d'afins, les obres traduïdes, etc., però no cal
mencionar altres activitats laborals (cambrer, venedor d'enciclopèdies, etc.).
Així mateix el fet que hi hagi persones que mesclen les cintes o que no
diuen les coses en el moment que toca (que no diuen les informacions en
15 l'ordre lògic i comprensible) suggereix que les informacions rellevants s'han
d'estructurar d'una determinada manera. Per exemple, en el cas del
curriculum vitae primer se solen donar les dades personals (noms, adreces,
edat, etc.), després els títols i els estudis (carreres, cursets, etc), les
experiències laborals, les publicacions, etc. I no és coherent saltar-se
20 aquesta ordenació, barrejant les feines amb els estudis o les publicacions
amb els títols.
La coherència és la propietat del text que selecciona la informació
(rellevant/irrellevant) i que l'organitza en una determinada estructura
comunicativa (introducció, apartats, conclusió, etc.). Teun A. van Dijk (1977 i
25  1978) ha proposat la noció de macrostructura per caracteritzar els dos
aspectes. La macrostructura d'un text és la "representació abstracta de
l'estructura global del seu significat". És un tipus d'esquema que conté totes
les informacions del text i que les classifica jeràrquicament segons la
importància i les interrelacions que tenen (gràficament té la forma d'arbre
30        amb claudàtors o fletxes que es ramifiquen). Els escriptors competents
dominen aquest tipus d'estructures i les utilitzen per construir i organitzar el
significat del text.

Daniel Cassany. 1987. Descriure, escriure. Barcelona. Empúries.


  1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
  2. Resumeix el contingut del text amb una extensió mínima de 10 línies.
  3. Analitza el títol.
  4. Indica a quina varietat geogràfica pertany el text i posa'n exemples que ho demostren.
  5. Identifica la tipologia textual i especifica els trets característics d'aquesta tipologia presents al text.
  6. Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica'n un sinònim:
a. pertinents (lín. 5)
b. discriminar (lín.8)
c. elaborat (lín. 9)
d. afins (lín 11)
e. jeràrquicament (lín.8)