Els
bohemis i els dandis.
Els
bohemis eren artistes que menaven una vida precària i
desordenada, i creien estar deslligats de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou
posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burgesia deixà
d’ésser el moviment progressiu i renovador per excel·lència i
l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la
societat constituïda i en fou alhora rebutjat. Durant el
Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els
qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien
retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i
poc compromès. Amb el naturalisme i
l’impressionisme el bohemi, reclutat entre
capes socials més àmplies, passà a ésser sovint un autèntic
marginat, d’existència tràgica, que tenia poc a veure amb la
visió suavitzada donada per Henri Murger a la novel·la Scènes
de la vie de bohème (1848). Als Països
Catalans, l’aparició dels bohemis coincidí en bona part amb el
Modernisme.
Els dandis eren
homes que vestien amb gran elegància. Intel·ligents i inquiets
representaven la modernitat del segle XIX. Es tractava d'un moviment
(dandisme) que estigué immers en la critica a la societat burgesa.
De fet, la posa en la manera de vestir i la seua sorna i ironia caldria
considerar-la una mena de rebel·lia contra aquesta classe social. El moviment tingué vitalitat a les grans ciutats com París o Londres i des
d'allí s'exportà cap a altres ciutats d'Europa. Hom considera que el dandisme començà a diluir-se a partir de la la Guerra francoprussiana (1870-71).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada