DIA DEL LLIBRE

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi és la data en la qual la nostra cultura commemora l'escriptura. Des de fa uns quants anys al nostre centre realitzem una activitat per donar-hi el valor que es mereix.
Com ja sabeu l'activitat consisteix en un intercanvi de llibres entre tota la comunitat educativa. Per això i com cada any us demanen que participeu aportant-hi aquells llibres que no necessiteu o creieu que poden servir a algun altre lector.

Els bohemis i els dandis. Literatura Universal

Els bohemis i els dandis.

Els bohemis eren artistes que menaven una vida precària i desordenada, i creien estar deslligats de les convencions socials.

El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burgesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excel·lència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat. Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès. Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint un autèntic marginat, d’existència tràgica, que tenia poc a veure amb la visió suavitzada donada per Henri Murger a la novel·la Scènes de la vie de bohème (1848). Als Països Catalans, l’aparició dels bohemis coincidí en bona part amb el Modernisme.

Els dandis eren homes que vestien amb gran elegància. Intel·ligents i inquiets representaven la modernitat del segle XIX. Es tractava d'un moviment (dandisme) que estigué immers en la critica a la societat burgesa. De fet, la posa en la manera de vestir i la seua sorna i ironia caldria considerar-la una mena de rebel·lia contra aquesta classe social. El moviment tingué vitalitat a les grans ciutats com París o Londres i des d'allí s'exportà cap a altres ciutats d'Europa. Hom considera que el dandisme començà a diluir-se a partir de la la Guerra francoprussiana (1870-71).

Les quatre grans cròniques. Francesc Claramonte 3r ESOA

Enllaç de l'xtec per saber més sobre les cròniques medievals catalanes.

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/

Emile Zola i l'Afer Deyfrus. Literatura Universal.

Resum al blog de la revista Sàpiens de l'Afer Deyfrus ocorregut durant la Tercera República a l'estat francès. A més de fragments del famós article (carta al president de la república) d'Emile Zola "Jo acuse" publicat el 13 de gener de 1898 en el periòdic L'aurora. Arran de la publicació de l'article nombrosos intel·lectuals francesos de l'època (Anatole France, Claude Monet o Marcel Proust) van signar una petició a favor de la revisió del procés. Hom ha considerat aquest article com una prova de la influència que l'intel·lectal modern começa a tenir dins la societat.

«(J'accuse) Acuso el tinent-coronel Armand du Paty de Clam d'haver estat l'obrer diabòlic de l'error judicial, inconscientment, vull creure, i d'haver defensat aleshores la seva obra nefasta, d'ençà fa tres anys, per les maquinacions més estrafolàries i més culpables.»

• «Acuso el general Mercier d'haver estat còmplice, almenys per feblesa d'esperit, d'una de les majors iniquitats del segle.»

• «Acuso el general Billot d'haver tingut entre les mans les proves segures de la innocència de Dreyfus i d'haver-les amagat, esdevenint culpable d'aquest crim de lesa-humanitat i de lesa-justícia, amb un objectiu polític i per salvar l'estat major compromès.»

• «Acuso el general de Boisdeffre i el general Gonse d'haver estat còmplices del mateix crim, un sens dubte per passió clerical, l'altre potser per aquest esperit de cos que fa dels despatxos de la guerra un indret inatacable.»

• «Acuso el general de Pellieux i el comandant Ravary d'haver fet un report malvat, amb informació de la més monstruosa parcialitat, del que tenim, pel que fa al segon, un imperible monument d'ingènua audàcia.»

• «Acuso els tres experts en cal·ligrafia, els senyors Belhomme, Varinard i Couard, d'haver fet informes mentiders i fraudulents, llevat que un examen mèdic no els declari atesos d'una malaltia de la vista i del judici.»

• «Acuso els despatxos de la guerra d'haver portat a la premsa, particularment al L'Éclair i a L'Écho de Paris, una campanya abominable, per desorientar l'opinió i cobrir la seva culpa.»

• «Acuso finalment el primer consell de guerra d'haver violat el dret, condemnant un acusat sobre una prova que continuava sent secreta, i acuso el segon consell de guerra d'haver cobert aquesta il·legalitat, per ordre, cometent al seu torn el crim jurídic d'absoldre conscientment un culpable.»

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/10/l%E2%80%99afer-dreyfus-i-l%E2%80%99acusacio-de-zola/

La Llibertat guiant el poble. Literatura Universal.

E. Delacroix. La Llibertat guiant el poble

     

Origen de la llengua catalana. Francesc Claramonte. 3r ESO.

Ací teniu un enllaç per ampliar informació sobre l'origen de la llengua catalana. Cliqueu per arribar-hi. Després aneu al punt 1 La formació de la llengua.

http://www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua/

Mercè Company: El cervell perdut. 2n ESO A-B-C

Cliqueu sobre l'enllaç per  fer les activitats de l'xtec sobre la novel·la de  Mercè Company: El cervell perdut.

http://www.xtec.cat/~lrius1/company/contenidor.htm

L'ús dels determinants. Francesc Claramonte. 2n ESO.

Exercicis sobre els determinants.

http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/determinants/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment=determinants&&skin=default