dimarts, 14 d’abril de 2015

Els bohemis i els dandis. Literatura Universal

Els bohemis i els dandis.

Els bohemis eren artistes que menaven una vida precària i desordenada, i creien estar deslligats de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burgesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excel·lència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat. Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès. Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint un autèntic marginat, d’existència tràgica, que tenia poc a veure amb la visió suavitzada donada per Henri Murger a la novel·la Scènes de la vie de bohème (1848). Als Països Catalans, l’aparició dels bohemis coincidí en bona part amb el Modernisme.

Els dandis eren homes que vestien amb gran elegància. Intel·ligents i inquiets representaven la modernitat del segle XIX. Es tractava d'un moviment (dandisme) que estigué immers en la critica a la societat burgesa. De fet, la posa en la manera de vestir i la seua sorna i ironia caldria considerar-la una mena de rebel·lia contra aquesta classe social. El moviment tingué vitalitat a les grans ciutats com París o Londres i des d'allí s'exportà cap a altres ciutats d'Europa. Hom considera que el dandisme començà a diluir-se a partir de la la Guerra francoprussiana (1870-71).