Els orígens i extensió de la llengua catalana. 1r de Batxillerat A-B

Mapes per entendre l'origen de la llengua catalana i l'extensió actual.

1. EL DOMINI LINGÜÍSTIC CATALÀ

2. L'IMPERI ROMÀ

3. EXTENSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

La llengua catalana a l'any 1000

La llengua catalana a l'any 2000

Camí de sirga de Jesús Moncada. 1r de Batxillerat.

Us deixe tres enllaços per poder treballar l'obra de Jesús Moncada. En el primer trobareu, a més  d'informació sobre l'autor, una anàlisi del text. Aquesta anàlisi abasta, entre d'altres: l'argument, l'estructura de l'obra o els personatges. En el segon enllaç són els espais literaris de tota l'obra de Moncada. El tercer enllaç són les primeres pàgines de la novel·la.

Enllaços:

http://relatsencatala.cat/relat/relats-intertuliats-cami-de-sirga/232921

https://www.jesusmoncada.cat/espais-literaris/

https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra/35/34391_CAMI_DE_SIRGA.pdf

Les perífrasis d'obligació i probabilitat. 1r de Batxillerat

LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal, en el qual un d’ells actua com a auxiliar.

LES PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ
Obligació personal	Obligació impersonal
HAVER DE + INFINITIU Ex.: Heu de córrer més. CALDRE QUE + SUBJUNTIU Ex.: Cal que corregueu més SER NECESSARI/MENESTER + QUE + SUBJUNTIU Ex.: És necessari que corregueu més	HAVER-SE DE + INFINITIU Ex.: S’han de respectar els drets humans CALDRE + INFINITIU Ex.: Cal respectar els senyals de trànsit.

SÓN INCORRECTES LES FORMES SEGÜENTS TENIR QUE + INFINITIU. Ex.: Tinc que afanyar-me. SER PRECÍS. Ex.: És precís que vingues demà. HAVER-HI QUE + INFINITIU. Ex.: Hi ha que arribar abans de les set.

Encara que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar l’obligació amb les estructures següents:

- IMPERATIU: respecteu les plantes.

- IMPERSONAL: s’agafen les xulles i es frigen.

Noteu que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre no semble tan categòrica.

LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT

Normalment amb valor de present i de passat.

DEURE + INFINITIU. (Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte com probablement, segurament, potser, tal volta, tal vegada, etc.). Ex.: Deuen ser les cinc de la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la matinada.

INCORRECCIONS MÉS COMUNES.

A. No són correctes els usos del futur i el condicional per a l’expressió de la probabilitat. En comptes de dir “seran les cinc de la vesprada” i “seria la teua cosina qui va telefonar ahir” és preferible dir “deuen ser les cinc de la vesprada” i “degué ser la teua cosina qui va telefonar ahir”.
B. No podem utilitzar la preposició “de” entre el verb auxiliar i l’infinitiu. Deuen de venir totes/Deuen venir totes.

C. No és correcte l’ús d’igual com a adverbi de possibilitat. No sé qui farà la melmelada, igual et toca fer-la a tu/No sé qui farà la melmelada, potser et toca fer-la a tu.

L'apòstrof. Remarques sobre l'article. 1r de Batxillerat.

L’apostrofació

S’apostrofaran els articles el i la, la preposició de i els pronom febles davant de vocal o h muda per indicar l’elisió d’una vocal (a, e).

Així:

S’apostrofa:

EL /DE	LA
Davant vocal o h muda L’àguila L’alegria
Davant les xifres que comencen per vocal L’1 d’agost L’11 de setembre

Però, no s’apostrofa:

El / DE	LA
	-Davant de i o u àtones: la universitat, la història... - En casos de confusió: la ira (diferent de lira); la Haia - Criteris de convenció: la una (hora del dia); la host. - Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...
- Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa... - Davant de i o u consonàntiques: el iogurt, la hiena... - Davant de s líquida: el stop... - Davant de h aspirada: el hall...

RECORDEU

1. No s’apostrofen les sigles que es lletregen, però sí, i seguint les regles generals, aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, l’ONU, l’OTAN, la UNESCO...
2. Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan s’adapten a la nostra llengua; per tant, l’article i la preposició segueixen les regles generals d’apostrofació. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.

A més a més pel que fa a l’ús de l’article cal remarcar que:

1. Davant de les xifres dels anys és recomanable fer servir l’article el i no la preposició en o També podem usar l’expressió l’any seguida de la xifra. Exemples: L’any 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nàixer el fill de Josep.
2. Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referència a un dia de la setmana immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no va precedit d’un adjectiu com pròxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de Joana però El 27 de març me n’aniré a Suïssa.
3. Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant això el mantindrem davant d’infinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que vindries no em va alegrar gaire, però El sopar és l’àpat del dia que més m’agrada.
4. Cal tenir en compte que hi ha expressions que eliminen l’article, a diferència del castellà, i que moltes vegades introduïm erròniament per influència d’aquesta llengua com ara: No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura de, etc. No obstant això, cal col·locar l’article en expressions com: constar en l’acta, amb l’ajuda, a les bones, a les palpentes, a les fosques, alçar el cap, segons l’opinió, anar tots a l’una, anar pel bon camí, pasta de les dents, l’un i l’altre, com l’anell al dit, etc.

e) Cal recordar que les parts del dia poden anar encapçalades de dues maneres diferents: preposició a + article: al migdia, a la nit... o amb la preposició de: Ens veurem de matí.

Dossier Mitjà (modificat) de la Universitat d'Alacant