Les perífrasis d'obligació i probabilitat. 1r de Batxillerat

LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal, en el qual un d’ells actua com a auxiliar.

LES PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ
Obligació personal	Obligació impersonal
HAVER DE + INFINITIU Ex.: Heu de córrer més. CALDRE QUE + SUBJUNTIU Ex.: Cal que corregueu més SER NECESSARI/MENESTER + QUE + SUBJUNTIU Ex.: És necessari que corregueu més	HAVER-SE DE + INFINITIU Ex.: S’han de respectar els drets humans CALDRE + INFINITIU Ex.: Cal respectar els senyals de trànsit.

SÓN INCORRECTES LES FORMES SEGÜENTS TENIR QUE + INFINITIU. Ex.: Tinc que afanyar-me. SER PRECÍS. Ex.: És precís que vingues demà. HAVER-HI QUE + INFINITIU. Ex.: Hi ha que arribar abans de les set.

Encara que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar l’obligació amb les estructures següents:

- IMPERATIU: respecteu les plantes.

- IMPERSONAL: s’agafen les xulles i es frigen.

Noteu que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre no semble tan categòrica.

LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT

Normalment amb valor de present i de passat.

DEURE + INFINITIU. (Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte com probablement, segurament, potser, tal volta, tal vegada, etc.). Ex.: Deuen ser les cinc de la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la matinada.

INCORRECCIONS MÉS COMUNES.

A. No són correctes els usos del futur i el condicional per a l’expressió de la probabilitat. En comptes de dir “seran les cinc de la vesprada” i “seria la teua cosina qui va telefonar ahir” és preferible dir “deuen ser les cinc de la vesprada” i “degué ser la teua cosina qui va telefonar ahir”.
B. No podem utilitzar la preposició “de” entre el verb auxiliar i l’infinitiu. Deuen de venir totes/Deuen venir totes.

C. No és correcte l’ús d’igual com a adverbi de possibilitat. No sé qui farà la melmelada, igual et toca fer-la a tu/No sé qui farà la melmelada, potser et toca fer-la a tu.