dilluns, 14 de gener del 2019

Anatomia d'una assassinat de Gemma Pascual. Francesc Claramonte 2n ESO A-B

Ressenya feta a la revista Lletres valencianes número 20 sobre la lectura obligatòria d'aquesta segona avaluació: Anatomia d'un assassinat. A més també teniu l'enllaç per arribar a la GUIA DE LECTURA.

Mireia no pot celebrar el seu setzé aniversari com havia previst. Encara no havia començat la festa quan dos agents de la policia criden al timbre per dir a la família que han trobat la seua cunyada Glòria estrangulada al garatge de sa casa. La policia creu que es tracta d’un cas de violència de gènere.Un testimoni diu haver vist Miquel, germà de Mireia, matar la seua dona, i el Miquel no apareix, com si se l’haguera empassat la terra.
Sols Mireia confiarà des del primer moment en la innocència del seu germà. Abandona temporalment les classes de l’institut, i d’amagades dels seus pares la jove segueix el seu instint i les pistes que va trobant en la seua recerca pertractar de trobar Miquel i provar que és innocent. La feina a la qual es dedicava Glòria li proporciona vincles entre l’assassinat i uns obscurs negocis immobiliaris que no són fàcils de destapar. El relat està ambientat en la ciutat de València i para atenció en el barri de Russafa i el barri xinés, estenent-se en algunes idees amb les que s’ha identificat a aquests barris en els últims anys: immigració,multiculturalitat i convivència d’edificis antics i de nova construcció a Russafa; prostitució, delinqüència, pobresa i degradació, en relació al barri xinés.
El relat tracta d’abordar d’una forma transversal algunes problemàtiques de la ciutat, com el trànsit, incorpora missatges explícits amb arrels teòrics sobre la violència de gènere, com és el cas d’un dels arguments que fa servir la jove per defensar el germà: «el meu germà estimava la dona com una persona, no com un objecte».
A la contraportada s’ha canviat en les diverses ocasions en què es cita el nom de la protagonista, Mireia, pel d’Aitana, que no existeix en el relat, probablement fruit d’una errada. La narració de Gemma Pasqual és fluida, la trama no deixa qüestions sense resoldre, el personatge protagonista mostra sobretot iniciativa, encara que massa potser, per tractar-se d’una jove de setze anys. La història es guanya l’atenció del lector, que pot seguir el fil dels esdeveniments amb facilitat i amb una seguida coherent i ben lligada, tot i que als personatges els falta complexitat, l’actitud, que no les paraules, dels pares sembla distant i desentesa per a la magnitud dels esdeveniments i els assumptes sobre els que tracta la jove, com la lectura i comprensió dels documents comptables d’una empresa, o la facilitat amb què les proves van apareixent superen en ocasions la versemblança exigible per al sosteniment d’una, d’altra banda, interessant història per a un lector molt jove.

ENLLAÇ A LA GUIA DE LECTURA