dimarts, 29 de gener del 2013

Adrià Gual. Misteri de dolor. Francesc Claramonte. 4t ESOB


Adrià Gual
Com a autor teatral la seva producció és plenament modernista, bé que oscil·la entre l'al·legoria —Nocturn (1896), Arlequí vividor (1912)— i el naturalisme més estricte: Els pobres menestrals (1908), Hores d'amor i de tristesa (1918). En una tendència i en l'altra professà el postulat de l'art per l'art, que el dugué a actituds d'intransigència els anys de maduresa. Les seves primeres obres obtingueren una rebuda discreta, com Silenci (1897), Blancaflor (1899) i L'emigrant (1901); assolí l'èxit amb Misteri de dolor (1904), drama rural en el qual els personatges aconsegueixen un notable relleu psicològic.
Drama rural
Amb la Renaixença, Eduard Vidal i Valenciano inicià el drama costumista i rural en català amb Tal faràs tal trobaràs (1865). Frederic Soler el conreà amb Les joies de la Roser (1866), però assajà aviat el drama romàntic de tema històric: O rei o res (1866). El gènere s'incrementà durant els decennis següents i el mateix Àngel Guimerà el conreà. Els modernistes renovaren el drama i l'incorporaren al corrent naturalista: els seus representants més il·lustres foren Santiago Rusiñol i Ignasi Iglésias; s'hi incorporà Joan Puig i Ferreter els primers anys del s. XX. 
Retalls de l'Enciclopèdia catalana