La
coherència. Solució.
Aquest
text és un fragment del llibre Descriure,
escriure (assaig
humanístic) de Daniel Cassany, publicat el 1987 a Barcelona per
l’editorial Empúries. El seu àmbit d’ús és acadèmic i té
una tipologia textual expositiva ja que la
intenció o propòsit comunicatiu és informar.
Caraterístiques
del text expositu: Introducció, desenvolupament i conclusió; ús
del present, ús d'exemples, definicions, aparició de recursos
tipogràfics...
RESUM
A l’hora de crear
un text, els escriptors competents, han de distingir entre la
informació rellevant per a la situació de comunicació de la que és
innecessària, i presentar-la de forma estructurada.
La coherència és la
propietat del text que selecciona la informació rellevant i
l’organitza en una determinada estructura. Per a Van Dijk el
concepte “macroestructura” queda definit com la “representació
abstracta de l’estructura global del significat”, un tipus
d’esquema que aplega les informacions dels text i les classifica
segons la seua importància i com estan interrelacionades.
TEMA
La coherència
textual.
Aquest tema es
desenvolupa en una progressió temàtica de tema constant. Parla de
ESTRUCTURA
En l’estructura
interna del text podem diferenciar 2 parts:
En la primera part
(1r paràgraf), introdueix el tema i recorre a exemples per explicar
que no sempre es fa una bona selecció i estructuració de la
informació rellevant quan es crea un text. (l.1-21)
El desenvolupament
(2n paràgraf) recull la definició de “ coherència”, que és la
propietat del text que selecciona la informació rellevant i
l’organitza en una determinada estructura. Aquesta noció és
el que Van Dijk anomena “macroestructura”
Finalment, a tall de
conclusió s’afirma que els escriptors competents són els que
dominen i empren aquestes estructures en els seus textos. (l.22-32)
El text presenta una
estructura sintetitzant o inductiva perquè en primer lloc aporta
exemples de textos que no respecten la propietat de la coherència, i
després defineix el concepte. És a dir, parteix de casos concrets
per arribar a la definició.
VARIETAT DIATÒPICA
La presència de
formes verbals de subjuntiu que presenten les desinències –i, -in
(s’enrotllin, vagin...), ens permet afirmar que el text està
escrit en una varietat dialectal oriental.
LÈXIC
pertinent:
convenient, apropiat, escaient...
discriminar:
diferenciar, separar...
elaborat:
fet, construït...
afins:
semblants, similar, contigu...
jeràrquicament:
importància, categoria, rang...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada