dijous, 21 de novembre de 2013

L'amor cortès. Literatura Universal. 2n de Batxillerat.

L'amor cortès

 L'amor cortès des de la psicologia social.  
"L’amor cortès naix, de boca en boca, dels trobadors francesos de finals del segle XII i principis del XIII, com un amor que implica distància, ambivalència (goig i patiment alhora, un dels trets més característics) i culte per la dona. Essent el seu origen essencialment espiritual, va transformant-se en el que més tard s’anomenarà ‘amor romàntic’ i posteriorment ‘amor passional’. La seua irrupció té a veure amb l’heretgia càtara albigesa del segle XII: mentre l’Església Catòlica ortodoxa proscrivia la passió [...] i prescrivia el matrimoni (fent d’una unió per interessos socioeconòmics –totalment independent dels sentiments- un sacrament), els trobadors provençals del segle XII exaltaran la passió d’un jove fadrí per una dona casada (constituint-se així en una crítica al matrimoni convencional); però no era una passió sexual sinó una passió idealista (intensa, conflictiva, ambivalent) les lleis de la qual eren ‘el servei, l’espera, la castedat i la proesa’ [...]. La cultura occidental ha anat confonent progressivament (des del segle XII fins als nostres dies) l’Eros espiritual amb l’Eros instintiu.
[...] Així, [...] encara que és en el fons espiritual i religiós, l’amor cortès sorgeix contra els costums feudals i eclesiàstics tradicionals, els quals equiparaven el concepte de dona al de femella, mare i esposa fidel (sexualment i religiosa). Amb l’amor cortès, la dona passa a ser un objecte de culte.
[...] Així doncs, durant la Baixa Edat Mitjana tindríem la següent situació: el matrimoni per conveniència com a institució social (i religiosa) per a obtenir descendència legítima; els flirtejos de cort amb les dones casades per a obtenir l’amor cortés o romàntic, i finalment, la prostitució per a obtenir plaer sexual.”
Carlos Yela:El amor desde la psicología social. Ni tan libres, ni tan racionales.Pirámide. 2000.