L'amor cortès
L'amor
cortès des de la psicologia social.
"L’amor cortès naix, de
boca en boca, dels trobadors francesos de finals del segle XII i
principis del XIII, com un amor que implica distància, ambivalència
(goig i patiment alhora, un dels trets més característics) i culte
per la dona. Essent el seu origen essencialment espiritual, va
transformant-se en el que més tard s’anomenarà ‘amor romàntic’
i posteriorment ‘amor passional’. La seua irrupció té a veure
amb l’heretgia càtara albigesa del segle XII: mentre l’Església
Catòlica ortodoxa proscrivia la passió [...] i prescrivia el
matrimoni (fent d’una unió per interessos socioeconòmics
–totalment independent dels sentiments- un sacrament), els
trobadors provençals del segle XII exaltaran la passió d’un jove
fadrí per una dona casada (constituint-se així en una crítica al
matrimoni convencional); però no era una passió sexual sinó una
passió idealista (intensa, conflictiva, ambivalent) les lleis de la
qual eren ‘el servei, l’espera, la castedat i la proesa’ [...].
La cultura occidental ha anat confonent progressivament (des del
segle XII fins als nostres dies) l’Eros espiritual amb l’Eros
instintiu.
[...]
Així, [...] encara que és en el fons espiritual i religiós, l’amor
cortès sorgeix contra els costums feudals i eclesiàstics
tradicionals, els quals equiparaven el concepte de dona al de
femella, mare i esposa fidel (sexualment i religiosa). Amb l’amor
cortès, la dona passa a ser un objecte de culte.
[...]
Així doncs, durant la Baixa Edat Mitjana tindríem la següent
situació: el matrimoni per conveniència com a institució social (i
religiosa) per a obtenir descendència legítima; els flirtejos de
cort amb les dones casades per a obtenir l’amor cortés o romàntic,
i finalment, la prostitució per a obtenir plaer sexual.”
Carlos
Yela:El amor
desde la psicología social. Ni tan libres, ni tan
racionales.Pirámide.
2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada