Cal distingir
clarament entre aquests dos gèneres que sovint s'han confós. El
llibre de cavalleries prové del "roman arthurien" i és un
gènere que nasqué a França en el segle XII gràcies a l'empenta de
l'escriptor Chretien de Troyes, que recollí les llegèndes al
voltant del rei Artús de Bretanya i la seva cort de cavallers. Són
sempre narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics i
llunyans (sovint inexistents), protagonitzades per cavallers d'uns
dots excepcionals i irreals. Sovint s'enfronten a enemics de força
descomunal i de vegades provinents de l'imaginació del seu autor:
dracs, cavallers de dos caps, animals fantàstics...
La novel·la
cavalleresca, en canvi, es proposa de reflectir la manera de viure
dels cavallers errants, que existien i que sostenien batalles i
bregues amb altres cavallers ben reals. En aquest gènere, les
aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les
seves habilitats (que són producte de l'entrenament) i s'enfronten a
enemics que podrien haver estat reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada